Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Experiències Aula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Experiències Aula. Mostrar tots els missatges

Jornades ITtWorld Edu. Barcelona, 7 i 8 de març de 2016.

Aquesta setmana es va celebrar a Barcelona la vuitena edició de les jornades ITWorldEdu organitzat per Clúster Edutech.

Les jornades ITWorld són un punt de trobada de professionals de l’ensenyament i de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació sobre innovació educativa sota el lema “Escoles Digitalment Competents” amb la intenció de mostrar les experiències educatives més innovadores com per exemple les experiències educatives amb dispositius mòbils, l’aprenentatge actiu a través de la programació i la robòtica i metodologies innovadores amb suport de les TIC.

L’institut va poder tenir-hi representació mitjançant professorat del centre per tal de conèixer i compartir aquestes experiències, assumint que una de les millors maneres per avançar és compartir el coneixement i aprendre de l’entorn.

Dins l’apartat d’innovacions metodològiques es va parlar de metodologies diverses com ara les basades en l’aprenentatge basat en projectes (ABP-PBL), la metodologia BYOD (Bring Your Own Device), la metodologia Flipped Classrom (o l’aula inversa: el que podem fer a casa ho fem a classe i el que podem fer a classe ho fem a casa), la Gamificació , el disseny de Portfolis o dossiers docents o d’aprenentatge que ens guiïn durant tot el procés d’aprenentatge, l’impuls de les STEM (science, Technology, Engineering, Mathematics), o el projecte TICa’t... totes elles il·lustrades amb experiències reals en centres educatius.

Algunes idees bàsiques per treballar competències diverses amb la realització d’aquest tipus d’activitats i metodologies van ser les següents:

“S'han de veure les competències com un factor de canvi, un desenvolupament professional"
“Els alumnes participen dissenyant el joc”
“Hem d’escoltar els alumnes, de vegades les seves propostes van molt més enllà del que nosaltres preveiem”
“Si s’equivoquen en els plantejaments no és dolent. Es pot aprendre dels errors” 
“Molts cops cal aprendre paral.lelament amb els alumnes sobre algunes eines per fer ús d'unes eines i materials que també desconeixem. Ells descobreixen funcionalitats que potser a nosaltres se’ns escapen de les mans, evolucionen en funció de les capacitats.”
“Cal reorganitzar espais, recursos, redistribuir el professorat”
“ Sobretot, comuniqueu-vos!” replantejar-se per què les avaluacions han de ser basades en exàmens, per què no avaluar per tasques fetes en grup.
“Quan falla alguna cosa en un quiròfan no hem d'anar a veure per què no funciona el wifi”
“La Tecnologia ha de ser transparent: manteniment zero: el mestre ha de fer el que ha de fer, no arreglar màquines”
“Cal identificar les bones pràctiques amb els alumnes: quines són les activitats TIC estrella? Preguntar als alumnes: “si fossis professor quines eines utilitzaries?”

La conferència de clausura va anar a càrrec de l’escriptor, pedagog i filòsof José Antonio Marina, qui ens va parlar que cal educar per a un entorn VUCA : un entorn canvia ràpidament, dominat per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat. José Antoni Marina afegia:
“Si volem treballar amb realitat augmentada hem de potenciar la intel·ligència augmentada”
"Què fem amb totes les modes? quines destreses hem de potenciar? quins conceptes?"
"Hem de pensar que 47% de les feines estan automatitzades. Eduquem per a llocs de treball que potser encara no existeixen."
“L'educació ens ha d'ensenyar a jugar amb les cartes que tenim"
i entre moltes altres afirmacions ben contundents afegia: "el talent, és la intel·ligència en acció".


Un bon resum de les imatges sobre les jornades, enllaços a recursos i experiències i idees generals de les jornades pot trobar-se a twitter sota l’etiqueta #ITWordlEdu8. 


Un recull d'enllaços i experiències el podreu trobar també agrupat en aquest symbaloo.







| edit post
Fa dies, molts dies, que no publicava res al bloc, però no per manca de ganes, sinó perquè de vegades no és prou pràctic ni ho tinc prou a mà... Sempre penso que per publicar al bloc hauria de posar-m'hi amb prou temps per explicar-ho amb més rigor i potser hauria de ser més aviat cosa de compartir i prou si la finalitat, en el fons, és despertar l'interès per la ciència a qui ho llegeixi. Sigui com sigui, durant aquests mesos han passat moltes coses interessants científicament parlant i últimament les he compartit via Facebook en una pàgina que vaig crear i que per votació popular (6 vots a favor... ¬¬') (haha) va guanyar-se el títol "Tu també penses que les ciències són avorrides?".

Bé... no sé exactament per quin motiu, se'ns va despertar l'interès tant a mi com a alguns alumnes per l'Estació Espacial Internacional (que substitueix les tasques d'anàlisi des de l'espai de l'antiga MIR): ja sigui perquè vam començar a veure algun vídeo a classe com el que us posaré sota o perquè a l'Espai Terra (en l'emissió en directe que fan a TV3), van parlar el passat dimarts del fet que l'ISS - l'estació espacial internacional (International Station Space) podria veure's dimecres des de la Terra justament el dia que en una activitat a classe on es preguntava quins cossos es movien respecte a la posició d'un alumne/a assegut a la cadira, i un alumne em preguntava si podíem veure des de la terra el satèl·lit meteosat... sigui com sigui, hi ha molta informació sobre l'estació espacial a internet i ara m'allargaria massa... (per a qui hi estigui interessat podeu anar directament a la web de l'ISS (NASA) o a la pàgina en castellà www.estacionespacial.com que també està molt bé).

Intentaré fer un petit resum de les coses que m'han encuriosit al respecte...


http://www.estacionespacial.com/

  • La Terra des de l'espai (vídeo on es veuen:

    Més dades (http://www.estacionespacial.com/componentes.php): dades que s'esperaven després de l'ensamblatge:
    Nombre: International Space Station (ISS)
    Laboratorios: 6Inclinación órbita: 51,6º
    Ocupantes: 7Espacio habitable: 1.300 metros cúbicos
    Altitud: 335 - 460 Km.Masa total: 415 toneladas
    Velocidad: 26000 Km/h.Plazo de ejecución: de 1998 al año 2010
    Órbita terrestre: una cada 90 minutosVida útil: mínimo 10 años
    Longitud: 108 metrosConstrucción en 3 fases
    Anchura: 74 metrosInversión: más de 20 mil millones de euros




    | edit post


    El curs passat, 2009-10, estudiant els elements de la taula periòdica amb un grup de diversitat de 2n d'ESO vam provar de cercar paraules amagades dins la taula periòdica, utilitzant els símbols dels elements. La idea era cercar les paraules, per grups o individualment, i quan algú en trobava alguna, havia d'exposar-la dient el nom dels elements, per exemple: "la meva paraula és: Fósfor, Argó, Or i Lantani". 

    Inicialment trobàvem paraules molt curtetes, de 4-5 lletres, però ens vàrem anar engrescant. Aquell cop, la millor paraula, va ser: ReCONCILiAcCIÓ. La va dir una alumna, al cap d'uns dies de provar l'experiència, després d'haver-se barallat a l'hora del pati amb un company.. (curiosa coincidència? :-))

    Aquest curs, i seguint la línia de l'entrada anterior del bloc en la qual s'exposava la construcció d'una taula periòdica gegant, dins del marc de les activitats proposades per l'Associació de Professors de Física i Química de Catalunya (apFQc) en motiu de la celebració de l'Any Internacional de la Química (IYC) – (AIQ) (bloc) a l'institut on he estat aquet curs hem impulsat un concurs en el qual hi podien participar tots els alumnes de l'ESO mitjançant unes butlletes de participació, sota les bases següents:


    L'empresa BASF va patrocinar el concurs i gràcies a això es va poder fer un petit obsequi de participació a tots els participants, i una trentena d'alumnes van rebre una bossa, una gorra, un buf, i una camiseta de l'empresa.
    Sota aquestes línies podreu veure un recull ràpid de les paraules i frases que van sorgir, les premiades, les d'interès educatiu, i pràcticament totes les que els i les alumnes van escriure en les seves butlletes.



    Aquí podeu veure també un informe de l'activitat: 




    Aquesta activitat també es pot dur a terme en un entorn virtual d'aprenentatge (EVA) 3D, com podria ser Spurnik (plataforma virtual en 3D d'Espurna). Durant un curs de formació vaig preveure aquesta activitat amb la crresponent descripció, objectius, temportizació, etc. Aquí ho teniu per si ho voleu utilitzar.





    | edit post

    TAULA PERIÒDICA GEGANT


    Dins del marc de les activitats proposades per l'Associació de Professors de Física i Química de Catalunya (apFQc) en motiu de la celebració de l'Any Internacional de la Química (IYC) – (AIQ) (bloc) a l'institut vàrem construir un mural d'una taula periòdica gegant que ha estat exposada durant uns mesos al vestíbul de l'institut per tal de divulgar la química entre els alumnes. 

    L'activitat la van dur a terme alumnes de l'assignatura optativa de Física i Química de 2n d'ESO (Fem Química) i també alumnes de 3r i 4t d'ESO. 

    La idea inicial era buscar imatges dels elements, també es podien incrustar objectes que continguessin l'element o que fossin il·lustratius dels mateixos. A les fotos que hi ha a sota aquestes línies es poden observar amb més detall alguns dels elements. Per si algú està interessat en l'activitat, us penjo també l'informe de l'activitat.
    Construcció d'una Taula Periòdica Gegant


    Referències bibliogràfiques i enllaços


    Paral·lelament es va organitzar un concurs de paraules cercades amb la taula periòdica, la qual mereix una entrada del bloc específica, perquè va tenir molt d'èxit i vàrem trobar moltes i moltes paraules amagades.







    Mostres d'altres taules:


    | edit post
    .
    Aquesta és una petita mostra dels experiments que vàrem poder realitzar a l'aula en referència a l'entrada anterior del bloc (carregant les piles!).

    Vàrem aconseguir fer una pila de llimones, monedes de coure i zinc amb quatre talls de llimona en sèrie, però aquesta sèrie no està documentada fotogràficament. De totes maneres, tal i com es veu a la següent foto, amb dues porcions, quan ho vàrem provar el primer dia, vàrem veure que el voltatge de cada "pila-llimona" augmenta el voltatge en uns uns 0,9 volts/"pila". Amb quatre rodanxes de llimona el potencial va arribar a 2,36 volts. Insuficient per alimentar un led, encara, però en el multímetre es podia observar fàcilment que hi havia corrent elèctric.


    També vam construir unes quantes piles amb monedes de coure i alumini, fent servir com a medi electrolític vinagre impregnat en paper de filtre. Tampoc vam arribar a encendre el led però sí que donava diferència de potencial observable. La propera vegada haurem de provar de fer-ne una bona pila!



    Informació complementària:

    | edit post
    .
    Ara que en acabar-se el curs sembla que ja se'ns acabin les piles el que podem fer per recarregar-les és construir-nos una pila nosaltres mateixos! Amb els alumnes de l'optativa de Física i Química  (Fem Química!) hem acabat les pràctiques programades i ens queden unes quantes sessions per fer-ne alguna de nova.

    En un QUÈQUICOM de l'any 2006 presentat per Toni Mestres que s'emetia fa uns dies a mode de reposició, ens donen la idea: construir piles ecològiques amb monedes de coure i paper d'alumini tot fent-ne una pila.

    A veure com anirà...  ho documentarem!

    ** LES ENERGIES POC CONTAMINANTS 
    (construcció de la pila (Volta, 1800): minut 25:15)
    http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=32137


    ** Un video "divertit" (en anglès):


    ** Un tutorial a curiosikid

    ** Com fer una pila amb una llimona:


    ** Com fer foc amb una patata:

    | edit post
    .
    Fa un temps vaig penjar una entrada de Sir Ken Robinson fent una conferència sobre la creativitat a les escoles (veure post complet i referències aquí). Ara, gràcies al twitter (de fet, gràcies a la gent que tinc a la meva twittlist (@jordimarin, @david_cs), m'arriba una nova aportació de Sir Ken Robinson: "amunt la revolució de l'ensenyament!" Pel que ja he vist val la pena veure'l i treure'n unes quantes conclusions! Penjo el video i l'aniré analitzant! A veure si algun dia puc fer una mica de resum de les idees més importants. El video té una durada d'uns 18 minuts. Espero que us agradi!



    | edit post


    L'ús dels blocs a l'aula dóna molta versatilitat. Una de les aplicacions que podem utilitzar i que tenim a disposició dins l'entorn XTEC 2.0 és la de la creació de documents (compartits o no) amb l'aplicació "documents" de "la meva XTEC" o de "google docs".
    Així doncs, una mica, com a corol·lari de la participació al 1r bloc d'experiències de la 3a Jornada Espurna de la qual us vaig parlar fa dues entrades en aquest mateix bloc (sóc resident, tinc un PLE i no ho sabia!), posaré també aquí tots els enllaços que la Cristina i jo vàrem facilitar en la nostra exposició-taller: Blocs d'aula - Documents compartits i Espurn@:


    Abans, però, i perquè pugui servir a qui li interessi fer ús d'aquesta aplicació, adjunto el videotutorial i el tutorial per escrit de com crear documents compartits amb l'app "documents" de "la meva XTEC" o un compte qualsevol de google (via google docs)

    - Videotutorial per a la creació de documents amb "la meva xtec" (creat amb screencastle)- Tutorial per escrit (al google docs) (veure'l)


      El videotutorial finalment l'he creat amb l'screencastle donat que no he pogut trobar un programa que em passi arxius flash (*.swf)  a avi o mpg de manera gratuïta (malgrat que amb wink havia fet un tutorial més complet).

    La resta de documents i enllaços es troben en aquest enllaç: Blocs d'aula - Documents compartits i Espurn@: En aquest espai hem penjat tot el material que vam presentar a la jornada.


    Espero que us sigui útil.
    Vídeoclip "Rap per Haití": http://laclasemata.blogspot.com/2010/02/nuestro-rap-por-haiti-depende-de-tu.html (Campanya solidària per a recaptar fons - Lletra feta pels alumnes)
    Col·laboració de l'AO al Kampus: Fitxes La Marató- http://www.espurna.cat/kampus/mod/data/view.php?d=13&rid=1131'
    COR LLUITADOR', UN 'LIPDUB' SOLIDARI PROTAGONITZAT PER ALUMNES DE L'INSTITUT SANT PERE I SANT PAU http://laclasemata.blogspot.com/2010/12/ya-tenemos-el-video-del-lipdub.html (La lletra està feta per alumnes del centre - Marc Vallespí i Álex Florez- i l'AO surt amb els alumnes de l'Escola d'Educació Especial "La muntanyeta")
    • Com generar un document amb Google Apps (Documents a "la meva XTEC") - Anna Casamitjana.
    Les noves funcionalitats i serveis que proporciona la XTEC 2.0 dins l’entorn “La meva XTEC” permeten, mitjançant l’aplicació “Documents” de Google Apps (google docs) de la XTEC, la creació de documents (text, presentacions, formularis, fulls de càlcul...) que es poden editar en línia, compartir, enllaçar... Aquests documents es poden generar i compartir també des de qualsevol compte de google i permeten treballar en activitats individuals, en grup, intercentre i també permeten que els alumnes aprenguin a treballar de manera autònoma i a un ritme de treball més ajustat a les seves necessitats.
    - Tutorial per escrit (al google docs) (veure'l)
    - Videotutorial per a la creació de documents amb "la meva xtec" (creat amb screencastle)



    | edit post
    "Escriure en un bloc obliga a pensar, reflexionar, racionalitzar i ordenar les idees"... més o menys és el que ens va convidar a fer ahir en Jordi Adell quasi en acabar la conferència inaugural de la 3a Jornada Espurna, celebrada ahir, dia 2 d'abril, a l'INS Lacetània de Manresa. Quan ho va dir vaig tenir clar que començaria així aquesta nova entrada del bloc.

    La conferència inaugural, seguida de l'oportuna presentació de la Jornada, es titulava "Nous espais i actituds per al desenvolupament professional del docent del segle XXI".... (uf!!). Perdoneu, la veritat, ni m'havia plantejat de què es parlaria, només sabia que seria interessant, perquè algun dia havia vist algun video d'en Jordi Adell i ja seguia @jordi_a al seu twitter. De fet, en tornar pensava en la conferència i en el fet que es devia titular "l'Entorn Personal d'Aprenentatge del professorat" o alguna cosa així... anava donant-li tombs a això del PLE (personal learning environment). Havia descobert que jo en tenia un  i no ho sabia!

    La conferència va començar més o menys quan en Jordi ens va preguntar "què feu una colla de professors aquí un dissabte al matí?" i es veu projectada la imatge d'un gos verd... (...)
    "Sou visitants o residents?". Jo vaig respondre que SÍ a bastantes de les preguntes. Dec ser "RESIDENT": tinc un bloc, xarxa social, twitter, deixo petjada a la xarxa, busco materials, penjo materials... podríem dir que més o menys tinc una "identitat persistent". De totes maneres em plantejo que realment sóc una mica tímida perquè no acostumo a signar mai amb el meu nom i fins ahir no tenia foto real al twitter (em sembla que li tindré pocs dies, però!).

    En qualsevol cas, tots els "residents" tenim un PLE a la xarxa, un Entorn Personal d'Aprenentatge (o un PLN: entorn de treball personal). Des de sempre han existit però un ha de ser conscient del que té i saber utilitzar les tecnologies o avenços dels quals disposes, desenovolupar-te i ajudar els altres a fer-ho. Darwing, Voltaire... s'escrivien centenars i centenars de cartes de discussió, divulgatives, d'intercanvi, amb altres científics i pensadors, intercanviaven informacions, maneres de veure allò en el que hi anaven donant tombs.

    Al llarg de la conferència van anar sorgint moltes idees per a reflexionar:
    1. Sobre la societat, que demana una resposta educativa, però de vegades l'entorn és hostil a les innovacions.
    2. Sobre el desenvolupament personal dels docents (DPD), que implica canvis en les creences sobre l'aprenentatge, en les pràctiques i en els resultats.
      - Orientar per a la resolució de problemes (impulsar una formació pràctica).
      - Oferir oportunitats per a que els professors treballin junts i amb experts (inputs des de fora), documentar-se, formar-se...
      - Facilitar l'experiència dels docents aportant coneixements nous, pràctiques d'ensenyament, tecnologies de suport...
      - Tenir capacitat per provar noves estratègies i habilitats.
      - Facilitar la reflexió i la discussió orientades a un propòsit (eliminar l'autocompassió i posar-se a la feina).
    3. Sobre les metàfores sobre l'adquisició, la participació i la creació de coneixement... Ens suggereix dos llibres de George Lakoff: "metafores de la vida quotidiana" i "no pienes en un elefante". "Per educar un nen fa falta tota la tribu". "el becari va assumint tasques cada cop més complicades, per anar avançant, primer ha de fer fotocòpies i portar el cafè, mentrestant, va observant, i va aprenent". "grups d'alumnes van cercant solucions, idees noves, i les han de saber expressar"....
      De tot això en vaig extreure unes quantes idees a mode d'esquema per anar perdent la por a la innovació o per entrar en algun cercle al qual potser d'entrada ens sembla que no "hi pintem res"... (sí, sí, ara podria utilitzar alguna eina una mica més sofisticada per fer-ho... (freemind?) però em perdria en la forma i necessito explicar el contingut!!)

      MIRAR / APROXIMAR-SE ---> COMENTAR / PARTICIPAR -->
      ---> CREAR ---> COMPARTIR

      Resposta amb anada i tornada (feed-back)
      A partir d'aquest moment som creadors de significat, de llenguatge.

      Amb aquesta idea vaig intentar convidar als presents a l'exposició de la nostra experiència en el següent bloc d'activitats de la jornada a participar del nou espai per a Blocs d'Aula de la xarxa social d'Espurna: "per què no comenceu entrant a la web que us suggerim, la mireu, no cal que digueu res, només mireu, i el dia que vulgueu comenteu, i el dia que us sentiu còmodes, participeu, i quan us adoneu que també teniu moltes coses interessants a dir, compartiu-les!"
    4. Sobre el coneixement tàcit basat en l'autoaprenentatge i en el coneixement col·lectiu : "s'aprèn prenent un cafè". Consells:
      - Saber de quines eines disposem i de quins serveis (web suggerida: Cool Tools For Schools, wiki PLEna de recursos i eines 2.0 per a poder fer-nos fàcil qualsevol cosa que sembli difícil de dur a terme).
      - Recursos i fonts d'informació organitzades en RSS (i si trobem algú interessant... "a por él!") (NetNewsWire)
      - Seguir les persones del nostre entorn de treball (PLN), veure què publiquen, en què estan treballant...
      - Organitzar-se el PLE, tenint una conducta proactiva, estant al dia.
      • Tenir un twitter actiu
      • RSS
      • Escriure en un bloc (tal i com comentava al principi)
      • Xarxa d'enllaços compartits (gestor d'enllaços)  (diigo)
      • Participar en una xarxa social activa
      • Considerar l'ús d'una aplicació "lifestreaming", sobretot per "centralitzar l’enorme quantitat d’informació que publiqueu a la xarxa en una única font d’informació.No només per a vosaltres mateixos. Sobretot per informar als vostres amics de la web què heu publicat en lloc d’enviar-vos avisos o recordatoris per correu. La segona raó és poder saber i conèixer què fan els vostres contactes a la web" (font: Servei de Formació i Desenvolupament de la Generalitat. (aplicació http://friendfeed.com/, to discover and discuss the interesting stuff your friends find on the web).
    5. Sobre el PLE
      - Analitzar el PLE (per al desenvolupament personal o professional, per al lleure)
      - Enriquir les fonts d'informació
      - Enriquir la xarxa de contactes
      - Agrupar el lifestreaming
      - Plantejar-se si hem de caminar o no cap a una direcció concreta.
      - I molt, molt important, vigilar, cuidar el karma, no sentir-se en deute, si tu rebs, també pots donar, s'ha de compensar l'esforç dels altres, plantejar-se si és necessari que alguna cosa que es pot posar a la xarxa estigui tancada al món o si pot aportar alguna cosa a algú més.
    6. "Mai a la vida tornareu a sentir-vos sols a l'aula, el claustre és el vostre món". Em va agradar aquesta reflexió final... és el que jo vaig sentir l'any passat quan la Carme Matas i el Ferran Mas em van obrir aquesta porta que no coneixa, el món d'Espurna, o de les xarxes, o de les noves tecnologies realment aplicades a l'aprenentatge... Des de llavors, estigui a l'institut on estigui, en certa manera em sembla estar formant part "d'alguna cosa", i efectivament, els meus companys no es troben entre quatre parets.
    Actualització (2 de maig): Aquesta és la presentació (power point) de'n Jordi Adell (facilitada per l'equip d'Espurna a la wiki de la Jornada)

      "Què fareu quan arribeu a casa?" ens va preguntar en Jordi Adell. Jo ho tenia clar, tan aviat com pogués havia de penjar el material de l'exposició de la nostra experiència al nou espai per a Blocs d'Aula d'Espurna i compartir-lo (així ens hi havíem compromès!); havia d'ordenar-me els enllaços nous que havia après al gestor de xarxes (potser crear-me un compte a diigo que substitueixi el meu delicious??) i compartir-los; havia d'aconseguir un nou seguidor al twitter (ja n'he aconseguit quatre o cinc!!), havia de mirar què hi havia al llapis USB d'Espurna i algun dia analitzar-ho detingudament (quanta feina!!), baixar les fotos de la càmera, pujar-les a algun lloc, i compartir-les i, sobretot, sobretot, tenia al cap trobar un moment, després d'haver fet tot això, i compartir-ho, per passar a net els apunts que havia près de la conferència en una llibreta convencional tamany DIN A/5 [...].


      FOTOS (David Casas)



      FOTOS (Ramon Barlam)
      III Jornades Espurn@ (02-04.11) on PhotoPeach




      FOTOS (Anna)


      | edit post
      Cada any, en un moment o altre del curs, m'agrada explicar què representen les E's de les etiquetes que apareixen en els embolcalls dels aliments. De fet, la sessió en sí, la faig perquè els alumnes sàpiguen interpretar la composició nutricional que apareix en els productes alimentaris, líquids o sòlids i puguin analitzar de manera crítica el que compren, i el seus continguts en glúcids (sucres, carbohidrats o hidrats de carboni), lípids (greixos), proteïnes, vitamines, sals minerals, additius, etc. 

      És en aquest moment, quan parlem dels additius, quan apareix, invariablement, el meu additiu preferit: l'E-120, un colorant natural present, per exemple, en xiclets i múltiples llaminadures de color vermell, així com en el pinta-llavis (rojo carmín). Aquest colorant és el carmí, àcid càrmic o també anomenat cotxinilla (cochinilla, en castellà). 

      El moment més graciós de l'explicació és veure les cares que fan quan, projectant la cerca sobre la pissarra digital o la pantalla, en un buscador qualsevol d'internet escrius: "cochinilla". Estaria bé posar-vos jo mateixa aquí la imatge, però per fer-ho més "divertit", deixo a les vostres mans que feu el mateix. S'esperen comentaris o onomatopèies. El so que expressen els alumnes en saber què és allò que li dóna un color tan atractiu a les llaminadures, és invariablement sempre el mateix. Els passen les ganes de menjar xiclets durant uns dies (però no patiu, després en tornen a menjar, comprovat científicament). ;-)

      Informació complementària: 
      A la pàgina http://www.aditivosalimentarios.com/ es poden trobar les interpretacions i descripcions de moltíssims dels additius indicats a les etiquetes com E-150, E-330, etc. És fàcil trobar E's en les etiquetes de begudes refrescants (sobretot lights i "zero"), i també en moltes llaminadures, com a potenciadors del sabor, colorants, acidulants, etc.

      | edit post


      Aquesta setmana hem convertit monedes de coure en "plata" i "or".  Als alumnes els ha encantat! Estic molt contenta de com ha anat. Ens hem convertit en alquimistes de l'edat mitjana i ho hem pogut relacionar amb moltes de les coses que estem estudiant. També hem vist que no sempre la màgia és màgia, i també hem reflexionat sobre el fet que si haguéssim fet el mateix experiment a l'edat mitjana segurament ens haurien portat a la foguera! 
      L'experiment l'he dut a terme amb tots els grups amb els qui dono classes de ciències en motiu de la Setmana de la Ciència que es celebra anualment en motiu de Sant Albert, el 15 de novembre (patró dels Químics). 
      El més graciós és que el primer dia que vam fer l'experiment ningú tenia monedes, i divendres, que era l'últim dia que tenia el muntatge preparat, encara em venien tots amb monedes per convertir-les per poder-se-les endur a casa... Però.. eren autèntiques monedes de plata i or? No, és clar... segur que se'ns ha vist el llautó!
      Abans d'explicar l'experiment, que ja apareix en alguns enllaços al llarg de la xarxa, unes imatges que valen més que mil paraules.



      UNA MICA D'HISTÒRIA...
      Els alquimistes de l’edat mitjana (precursos dels científics actuals) volien trobar la pedra filosofal que convertís tot el que toqués en or perquè era un metall molt preuat. Això, químicament no es podia fer: els elements de la taula periòdica no podien convertir-se, d’entrada, els uns en els altres, ni tan sols si es troben en el mateix grup de la taula periòdica com el coure, la plata i l’or (Cu, Ag, Au).
      Els avenços científics que es van fer, però, en aquella època per poder simular aquests metalls, i els estudis que molts científics o gent interessada intentaven fer van afavorir a la descoberta de nous elements, a l’estudi dels mateixos i de les seves propietats que intentaven manipular-se, i per tant, la necessitat que hi havia en aquella època per disposar d’allò que en aquell moment era una de les riqueses més ben valorades, va ajudar molt positivament a la ciència.

      L'EXPERIMENT:

      Material: balança, proveta,  espàtula, vasos de precipitats, placa calefactora, vareta de vidre, pinces.
      Reactius:
      -          Dissolució concentrada d’aigua i hidròxid sòdic (NaOH 2M: 40 g NaOH / litre d’aigua)
      -          Un polsim de Zinc en pols (0.25g/100ml)
      -          Monedes de coure (1, 2, 5 cèntims) o altres elements de coure que volguem cobrir.


      Cal tenir a mà el que nosaltres tinguem de coure que vulguem transformar. Monedes? Tubs de coure? Fils?... el més difícil és trobar un recipient adequat on poder posar segons què... per tant, no sigueu massa agosarats, una canonada de coure seria difícil transformar-la en "or", eh? És doncs aconsellable fer-ho amb monedes de coure, les de 1 cèntim, 2 cèntims, 5 cèntims... veureu que transformant-les primer en “plata” i després en “or” us sortiran amics per tot arreu...
      · Primer, si les monedes no estan prou netes o no són prou noves (com més noves siguin millor), proveu de netejar-les amb algun producte que tingueu per casa... per exemple amb Coca-cola!! això també dóna molt de joc per parlar de l'acidesa que un consum excessiu d'aquesta beguda pot provocar a l'estómac si és capaç de netejar una moneda. Normalment fregar-les amb bicarbonat  o amb una dissolució de vinagre i sal també pot anar bé, també hi ha alguns productes de neteja que ho aconsegueixen (una dilució de salfumant... o menys perillós potser el Cillit Bang, per exemple, que precisament fa la demostració de la seva eficàcia amb una moneda de coure. Jo no ho he comprovat), però alguns cops fins i tot amb una goma d’esborrar pot anar bé. Si no ho feu tampoc passa res, l’únic que el resultat final potser no serà tan brillant.

      Atenció: cal treballar sempre que sigui possible amb guants i ulleres de seguretat. Convertir alguna cosa en or no podia ser tan fàcil! És per precaució, farem servir hidròxid sòdic, que és molt corrosiu.

      · Pel segon pas, per transformar el coure en “plata”, posarem en un recipient (al laboratori normalment serà un vas de precipitats) una dissolució concentrada d’aigua i sosa NaOH 2M (8 grams de NaOH cada 100ml de dissolució). Amb 100 ml de dissolució és suficient. Hi hem d’afegir també un polsim de Zinc en pols (uns 0.25g de Zinc en pols per cada 100 ml d'aigua). Algunes maquinetes de fer punxa als llapisos són fetes de Zn! però no hem provat si utilitzar-les per a això seria eficient. Ho posarem a escalfar sobre una placa calefactora i posarem les monedes dins, durant uns 30 minuts. Observarem estupefactes com, quan el recobriment ja està fet, que les nostres monedes de coure ara són “autèntiques moneda de plata”. En treure-les de la dissolució és convenient passar-les per un altre vas de precipitats amb aigua, per refredar-les i netejar-les de sosa i zinc restant. També ho podem fer sense escalfar, però llavors el procés serà més lent (no tan sols qüestió d'una o dues hores, sinó molt més). Si les traiem amb cura del recipient amb unes pinces, guants i ulleres (recordeu que el vas conté hidròxid sòdic concentrat, i a més ara és més calent que en preparar la dissolució!) i les refredem dins un vas en aigua, podeu conservar-les platejades durant un parell o tres de dies (sempre que no les toqueu massa).


      · El tercer i definitiu pas per transformar el coure en “or”, consisteix ara en agafar una de les monedes “platejades” i, també amb l’ajuda d’unes pinces, posar-la directament sobre la placa calefactora que utilitzavem per escalfar la dissolució anterior durant uns trenta segons (segons la temperatura de la placa), sense deixar-li massa estona perquè no enfosqueixin. Observeu amb atenció què és el que va passant... la “plata” es torna “or”!! es veu a ull nu. Un cop fet ja podeu apagar la placa, deixeu refredar les monedes fora la placa, refredant-les en un vas amb aigua. Quan treieu la moneda de sobre la placa i la passeu per un got amb aigua a temperatura ambient, observareu que el color daurat millora, i que la vostra moneda sembla realment haver tocat la pedra filosofal. Aquestes monedes es conservaran així durant molt més temps que si fossin de “plata” però el color daurat s'anirà tornant fosc... no és or tot el que llueix!

       Bé... què és el que ha passat en realitat? 

      Moment en què la moneda de coure recoberta de zinc es transforma en llautó.
      · En primer lloc, al netejar les monedes, hem tret tot allò que eren impureses de la superfície de la moneda (brutícia, òxid...)
      · Un cop hem posat les monedes en la dissolució calenta de NaOH i Zn pols el que realment ha passat és que hem recobert les monedes de coure amb una capa de zinc, que és del mateix color que la plata (Ag). Com que es tracta només d’una capa, als pocs dies s’haurà gastat i tornarem a tenir una vella moneda de coure... Com més cops repetim aquest procediment (deixant refredar adequadament la moneda i recomençant el procés), més capes de Zinc tindrà i per tant més ens durarà.
      · Finalment, passar aquesta moneda de “plata” a “or” ho aconseguirem fent un aliatge. Els aliatges són formacions de nous de metalls amb propietats diferents que les que tenien els dos metalls inicials per separat. Els aliatges són pròpiament elements químics sinó una fusió íntima entre dos o més elements. En el nostre cas, el que aconseguim és fer un aliatge de llautó, una combinació de Cu-Zn que, sotmesa a l’escalfor directa de la placa, produeix l’aliatge en qüestió que resulta ser del mateix color que l’or.

      Si ho proveu de fer ja ho sabeu, preneu les mesures adequades... i si teniu públic davant... mireu que no se us vegi el llautó!


      Anotacions:
      Antiga entrada a l'experiment (bloc antic): Blocs Tinet
      Protocol de la pràctica: SCRIBD
      Aliatges: http://ca.wikipedia.org/wiki/Aliatge
      Recursos escrits: apunts del curs-seminari d’introducció de seqüències didàctiques per la Física i la Química (demostracions dels alumnes-professors assistents al curs).

      | edit post
      Des que s'ha plantejat l'1x1 als instituts he estat ja en tres instituts diferents on en tots s'han fet valoracions positives i negatives sobre l'entrada dels llibres digitals a les aules, aquests petits ordinadors que provocaran, segurament, més d'un mal de cervicals que es compensarà, no obstant, amb el fet que els nens hauran de portar menys pes a l'esquena.

      Sigui com sigui la presència dels llibres digitals a les aules ja és una realitat. L'administració ha fet els possibles abans de les properes eleccions perquè això sigui així. A les famílies sembla a ser que els agrada la idea, a jutjar per la resposta que estan tenint. Cap família es planteja que el seu fill no tingui ordinador (no passava el mateix amb els llibres, dels quals alguns rebien subvencions i no els compraven). Les editorials també han fet tots els possibles per poder ser competents, i  hauran de seguir fent-ho, potser més que abans, perquè el professorat també serà cada cop més exigent, pel fet, també, que potser tampoc són imprescindibles per impartir la docència, els llibres. 

      De fet... si ho pensem bé, si ara moltes coses de química s'ensenyen a la cuina, la biologia s'aprèn observant la realitat, la física deixant caure un paper estès i un altre d'arrugat davant els alumnes, per allò de fer classes més "amenes" ... calia que tots els alumnes tinguessin ordinador? o potser amb un projector en cada aula de tots els instituts de Catalunya i unes quantes aules d'informàtica més en cada centre per disposar-ne quan el professor ho estimés n'hi havia prou?

      Em pregunto també si l'entrada dels llibres a les aules ja és una realitat real?  en  el meu cas, tots els cursos que jo dono els he de fer teòricament amb llibre digital. D'una editorial que, per cert, jo no he escollit (però això ja és fruit d'una altra problemàtica..... hi ha professors que quan entrem als instituts a principis de setembre, ja ho tenim tot venut: els grups més bons, els millors llibres, els millors horaris... -perdoneu, estic sarcàstica). La realitat és que amb els alumnes encara no hi ha cap grup amb qui els pugui estar utilitzant per problemes diversos que suposo que compartim amb la majoria d'instituts, i això sí que és un problema, perquè no podem avançar ni amb una cosa ni amb l'altra i els nens estan confosos... anem fent, com sempre, el que es pot amb el que tenim, resant sempre perquè si has de fer ús de recursos tecnològics es posin a favor nostre, que per tots és ben sabut que per bé que vagi, sempre hi ha alguna coseta que acaba fent la guitza. Ens hem fet una mica dependents, no ens enganyem.

      Bé, doncs jo també he valorat molts cops molts peròs i contres sobre l'ús d'ordinadors amb alumnes, i n'hi ha molts de bons i molts de dolents, però també penso que el mateix dia a dia ens anirà portant (de fet ja ho fa), que aquests problemes, que tots ens temíem, es vagin resolent més bé o més malament amb varietat de possibles solucions. Així que suposo que tot s'anirà posant al seu lloc, amb més o menys facilitat. Tampoc sabem del cert si d'aquí uns anys els ordinadors estaran, com estaven ara alguns llibres de paper, guardats a les motxilles (però sssht.. això no ho digueu als pares, eh? s'esgarrifarien).

      Sí, també penso que s'hauria pogut fer d'una altra manera, potser més gradual, encara que depèn del dia penso el contrari, perquè segons com veig que si algunes coses no es fessin  per "imposició" voluntària no es farien. Qui pot renunciar a subvencions tan sucoses en temps de crisi? clar que tots els instituts aposten per l'1x1! seria retrògrad no fer-ho! per això.. si us plau, no, no feu servir de propaganda electoral senyors polítics, el fet que tothom s'hi hagi avingut gràcies a la vostra magnífica gestió, no ho feu si us plau! era de necis no fer-ho: ordinadors a meitat de preu, dotacions a les aules... no era el millor que es podia fer per l'educació.. era pa pels que tenien gana i pocs recursos!

      Bé, anem entrant en el que volia contrastar. Potser aquests dies m'animo a posar de tant en tant alguna cosa una cosa a favor o en contra dels llibres digitals sense tanta introducció, és clar. El que voldria abordar avui ho he posat al títol del bloc però ara no ho repeteixo afirmant-ho sinó amb un senzill interrogant reflexiu al final: Els llibres digitals ens faran perdre l'escriure?
       
      Això m'ha vingut al cap perquè avui una mare m'ha dit: "amb els ordinadors els nens no sabran escriure a mà".... i ara penso... no ha evolucionat des de sempre l'escriptura? seguim escrivint amb escarpa i martell sobre pedra? per què escrivim amb tres dits i amb un llapis? si el primer que va decidir escriure així hagués escrit amb les dues mans i amb un carbonet enmig de cada dit potser hauríem après a llegir grups de paraules de vuit en vuit. Hi ha gent que escriu amb la boca, perquè no poden fer-ho amb les mans, hi ha qui gràcies a la tecnologia també pot escriure sense escriure, tan sols dient-ho amb veu alta. Els que toquen el piano saben que encara que sembli mentida es poden llegir dues línies d'un llenguatge totalment surrealista a la vegada, per què no hauríem pogut fer el mateix amb l'escriptura?

      L'espècie humana s'adapta a les seves necessitats i això no ens hauria de preocupar tant: sí, perdrem potser l'escriure amb "paper i llapis". Ens sobta, ens preocupa, és normal, tota la vida ens ho han ensenyat així, però les noves generacions també escriuran amb les mans, sobre un teclat. Els més hàbils sabran escriure amb els vuit dits seguint la lògica dels senyors Quert-i-Poiuy i seguiran fent servir els polzes per posar espais..

      No es perdrà l'escriure, no. No tinguem por: tan sols hem canviat el teclat i la pantalla pels dibuixos a la sorra fets amb un bastó, pels colors de la natura en les parets, per l'escarpa i el martell projectats amb contundència sobre la pedra, pel carbó sobre parets o tela, per la tinta escorrent-se per la cànula d'una ploma sobre un paper groc, pel llapis sobre l'únic quadern on es feien totes les assignatures, per la màquina d'escriure que es feia servir a les oficines que es va vanagloriar d'un espectacular avenç molt innovador: el corrector per a màquina d'escriure (quin gran invent).... 

      Seguirem escrivint, no patiu, jo fa anys que escric amb "llibre digital" i no he deixat d'escriure... això sí, que  la gent sàpiga escriure o no amb més o menys faltes d'ortografia això no sabem si ho arreglaran o no els llibres digitals.... però ho haurem de deixar per un altre dia.... això pot ser motiu d'una altra reflexió...

      | edit post