Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions en veu alta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions en veu alta. Mostrar tots els missatges

Jornades ITtWorld Edu. Barcelona, 7 i 8 de març de 2016.

Aquesta setmana es va celebrar a Barcelona la vuitena edició de les jornades ITWorldEdu organitzat per Clúster Edutech.

Les jornades ITWorld són un punt de trobada de professionals de l’ensenyament i de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació sobre innovació educativa sota el lema “Escoles Digitalment Competents” amb la intenció de mostrar les experiències educatives més innovadores com per exemple les experiències educatives amb dispositius mòbils, l’aprenentatge actiu a través de la programació i la robòtica i metodologies innovadores amb suport de les TIC.

L’institut va poder tenir-hi representació mitjançant professorat del centre per tal de conèixer i compartir aquestes experiències, assumint que una de les millors maneres per avançar és compartir el coneixement i aprendre de l’entorn.

Dins l’apartat d’innovacions metodològiques es va parlar de metodologies diverses com ara les basades en l’aprenentatge basat en projectes (ABP-PBL), la metodologia BYOD (Bring Your Own Device), la metodologia Flipped Classrom (o l’aula inversa: el que podem fer a casa ho fem a classe i el que podem fer a classe ho fem a casa), la Gamificació , el disseny de Portfolis o dossiers docents o d’aprenentatge que ens guiïn durant tot el procés d’aprenentatge, l’impuls de les STEM (science, Technology, Engineering, Mathematics), o el projecte TICa’t... totes elles il·lustrades amb experiències reals en centres educatius.

Algunes idees bàsiques per treballar competències diverses amb la realització d’aquest tipus d’activitats i metodologies van ser les següents:

“S'han de veure les competències com un factor de canvi, un desenvolupament professional"
“Els alumnes participen dissenyant el joc”
“Hem d’escoltar els alumnes, de vegades les seves propostes van molt més enllà del que nosaltres preveiem”
“Si s’equivoquen en els plantejaments no és dolent. Es pot aprendre dels errors” 
“Molts cops cal aprendre paral.lelament amb els alumnes sobre algunes eines per fer ús d'unes eines i materials que també desconeixem. Ells descobreixen funcionalitats que potser a nosaltres se’ns escapen de les mans, evolucionen en funció de les capacitats.”
“Cal reorganitzar espais, recursos, redistribuir el professorat”
“ Sobretot, comuniqueu-vos!” replantejar-se per què les avaluacions han de ser basades en exàmens, per què no avaluar per tasques fetes en grup.
“Quan falla alguna cosa en un quiròfan no hem d'anar a veure per què no funciona el wifi”
“La Tecnologia ha de ser transparent: manteniment zero: el mestre ha de fer el que ha de fer, no arreglar màquines”
“Cal identificar les bones pràctiques amb els alumnes: quines són les activitats TIC estrella? Preguntar als alumnes: “si fossis professor quines eines utilitzaries?”

La conferència de clausura va anar a càrrec de l’escriptor, pedagog i filòsof José Antonio Marina, qui ens va parlar que cal educar per a un entorn VUCA : un entorn canvia ràpidament, dominat per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat. José Antoni Marina afegia:
“Si volem treballar amb realitat augmentada hem de potenciar la intel·ligència augmentada”
"Què fem amb totes les modes? quines destreses hem de potenciar? quins conceptes?"
"Hem de pensar que 47% de les feines estan automatitzades. Eduquem per a llocs de treball que potser encara no existeixen."
“L'educació ens ha d'ensenyar a jugar amb les cartes que tenim"
i entre moltes altres afirmacions ben contundents afegia: "el talent, és la intel·ligència en acció".


Un bon resum de les imatges sobre les jornades, enllaços a recursos i experiències i idees generals de les jornades pot trobar-se a twitter sota l’etiqueta #ITWordlEdu8. 


Un recull d'enllaços i experiències el podreu trobar també agrupat en aquest symbaloo.







| edit post

A tots ens passa: tenim mòbils amb facilitat d'accés a Internet, el wifi a casa, a la feina, on sigui... i tots hem vist imatges com aquestes o nosaltres mateixos n'hem estat els intèrprets, i ens sap greu, sobretot, veure-ho en grups de jovent, que podrien estar fent el que sempre s'havia fet: parlar de tot, de res o en parelles que estan sopant en un restaurant, i teòricament haurien d'estar festejant i li estan explicant ves a saber què a ves a saber qui pel whatsapp.

És aquest el millor camí per estar "connectat" amb el món? d'entrada sembla que no, perquè tot i poder així estar-ne així de connectat amb el món, la gent que t'acompanya físicament es pot sentir ignorada (si no està ignorant-te també a tu!), i el cas és que aquesta gent també forma part del nostre petit món i acabem per desatendre-la o deixar de gaudir-la en favor d'altres persones o situacions que potser poden esperar. Segurament tots en som culpables perquè en part ens hem deixat absorbir per la societat... però com sempre, les grans empreses i el consumisme també ens han "colat" el que han volgut: ens han facilitat el fet de poder compartir-ho tot, ens han inculcat la idea que s'ha de dir i explicar tot ara i aquí: el que veus, el que penses, el que fas... twitter, facebook, instagram, whatsapp... i qualsevol altra tipus de xarxa social.. la tenim a l'abast i en pocs segons ens podem comunicar amb gent que ens és propera, però també amb altra gent que no ho són tant.. Tots estem d'acord que aquestes eines ens han ajudat a poder recuperar el fil o estar més en contacte amb gent amb qui abans potser alguns ens havíem escrit per correu convencional i després e-mail o directament hi havíem perdut el contacte... però... en què ens estem equivocant? serem capaços de trobar l'equilibri?

Bé, doncs ahir casualment vaig saber com s'anomena "socialment" aquest fenomen: Phubbing.
PHU: Phone (telèfon) BBING: Snubbing (desairar... desatendre)
I, de fet, una mica és igual com s'anomeni, però saber-ne el nom serveix prquè al posar-ho així en qualsevol cercador d'imatges, o de vídeos pugueu trobar-ne moltes més que les que jo he anat recollint d'un temps cap aquí al respecte.

L'article que en parla que és el que vaig llegir ahir, és aquest:
http://www.recursosdeautoayuda.com/phubbing-el-arte-de-importarte-una-mierda-a-quien-tengas-al-lado/

Phubbing: el arte de importarte una mierda a quien tengas al lado


I aquest altre vídeo que també en parla és prou interessant també:



Aquestes són les altres imatges que havia anat guardant, que en algun moment o altre em van cridar l'atenció... les posaré aquí per saber que són aquí al bloc i trobar-les fàcilment.












Podeu clicar aquí per veure'n moltes més...: phubbing en imatges



| edit post
"Escriure en un bloc obliga a pensar, reflexionar, racionalitzar i ordenar les idees"... més o menys és el que ens va convidar a fer ahir en Jordi Adell quasi en acabar la conferència inaugural de la 3a Jornada Espurna, celebrada ahir, dia 2 d'abril, a l'INS Lacetània de Manresa. Quan ho va dir vaig tenir clar que començaria així aquesta nova entrada del bloc.

La conferència inaugural, seguida de l'oportuna presentació de la Jornada, es titulava "Nous espais i actituds per al desenvolupament professional del docent del segle XXI".... (uf!!). Perdoneu, la veritat, ni m'havia plantejat de què es parlaria, només sabia que seria interessant, perquè algun dia havia vist algun video d'en Jordi Adell i ja seguia @jordi_a al seu twitter. De fet, en tornar pensava en la conferència i en el fet que es devia titular "l'Entorn Personal d'Aprenentatge del professorat" o alguna cosa així... anava donant-li tombs a això del PLE (personal learning environment). Havia descobert que jo en tenia un  i no ho sabia!

La conferència va començar més o menys quan en Jordi ens va preguntar "què feu una colla de professors aquí un dissabte al matí?" i es veu projectada la imatge d'un gos verd... (...)
"Sou visitants o residents?". Jo vaig respondre que SÍ a bastantes de les preguntes. Dec ser "RESIDENT": tinc un bloc, xarxa social, twitter, deixo petjada a la xarxa, busco materials, penjo materials... podríem dir que més o menys tinc una "identitat persistent". De totes maneres em plantejo que realment sóc una mica tímida perquè no acostumo a signar mai amb el meu nom i fins ahir no tenia foto real al twitter (em sembla que li tindré pocs dies, però!).

En qualsevol cas, tots els "residents" tenim un PLE a la xarxa, un Entorn Personal d'Aprenentatge (o un PLN: entorn de treball personal). Des de sempre han existit però un ha de ser conscient del que té i saber utilitzar les tecnologies o avenços dels quals disposes, desenovolupar-te i ajudar els altres a fer-ho. Darwing, Voltaire... s'escrivien centenars i centenars de cartes de discussió, divulgatives, d'intercanvi, amb altres científics i pensadors, intercanviaven informacions, maneres de veure allò en el que hi anaven donant tombs.

Al llarg de la conferència van anar sorgint moltes idees per a reflexionar:
  1. Sobre la societat, que demana una resposta educativa, però de vegades l'entorn és hostil a les innovacions.
  2. Sobre el desenvolupament personal dels docents (DPD), que implica canvis en les creences sobre l'aprenentatge, en les pràctiques i en els resultats.
    - Orientar per a la resolució de problemes (impulsar una formació pràctica).
    - Oferir oportunitats per a que els professors treballin junts i amb experts (inputs des de fora), documentar-se, formar-se...
    - Facilitar l'experiència dels docents aportant coneixements nous, pràctiques d'ensenyament, tecnologies de suport...
    - Tenir capacitat per provar noves estratègies i habilitats.
    - Facilitar la reflexió i la discussió orientades a un propòsit (eliminar l'autocompassió i posar-se a la feina).
  3. Sobre les metàfores sobre l'adquisició, la participació i la creació de coneixement... Ens suggereix dos llibres de George Lakoff: "metafores de la vida quotidiana" i "no pienes en un elefante". "Per educar un nen fa falta tota la tribu". "el becari va assumint tasques cada cop més complicades, per anar avançant, primer ha de fer fotocòpies i portar el cafè, mentrestant, va observant, i va aprenent". "grups d'alumnes van cercant solucions, idees noves, i les han de saber expressar"....
    De tot això en vaig extreure unes quantes idees a mode d'esquema per anar perdent la por a la innovació o per entrar en algun cercle al qual potser d'entrada ens sembla que no "hi pintem res"... (sí, sí, ara podria utilitzar alguna eina una mica més sofisticada per fer-ho... (freemind?) però em perdria en la forma i necessito explicar el contingut!!)

    MIRAR / APROXIMAR-SE ---> COMENTAR / PARTICIPAR -->
    ---> CREAR ---> COMPARTIR

    Resposta amb anada i tornada (feed-back)
    A partir d'aquest moment som creadors de significat, de llenguatge.

    Amb aquesta idea vaig intentar convidar als presents a l'exposició de la nostra experiència en el següent bloc d'activitats de la jornada a participar del nou espai per a Blocs d'Aula de la xarxa social d'Espurna: "per què no comenceu entrant a la web que us suggerim, la mireu, no cal que digueu res, només mireu, i el dia que vulgueu comenteu, i el dia que us sentiu còmodes, participeu, i quan us adoneu que també teniu moltes coses interessants a dir, compartiu-les!"
  4. Sobre el coneixement tàcit basat en l'autoaprenentatge i en el coneixement col·lectiu : "s'aprèn prenent un cafè". Consells:
    - Saber de quines eines disposem i de quins serveis (web suggerida: Cool Tools For Schools, wiki PLEna de recursos i eines 2.0 per a poder fer-nos fàcil qualsevol cosa que sembli difícil de dur a terme).
    - Recursos i fonts d'informació organitzades en RSS (i si trobem algú interessant... "a por él!") (NetNewsWire)
    - Seguir les persones del nostre entorn de treball (PLN), veure què publiquen, en què estan treballant...
    - Organitzar-se el PLE, tenint una conducta proactiva, estant al dia.
    • Tenir un twitter actiu
    • RSS
    • Escriure en un bloc (tal i com comentava al principi)
    • Xarxa d'enllaços compartits (gestor d'enllaços)  (diigo)
    • Participar en una xarxa social activa
    • Considerar l'ús d'una aplicació "lifestreaming", sobretot per "centralitzar l’enorme quantitat d’informació que publiqueu a la xarxa en una única font d’informació.No només per a vosaltres mateixos. Sobretot per informar als vostres amics de la web què heu publicat en lloc d’enviar-vos avisos o recordatoris per correu. La segona raó és poder saber i conèixer què fan els vostres contactes a la web" (font: Servei de Formació i Desenvolupament de la Generalitat. (aplicació http://friendfeed.com/, to discover and discuss the interesting stuff your friends find on the web).
  5. Sobre el PLE
    - Analitzar el PLE (per al desenvolupament personal o professional, per al lleure)
    - Enriquir les fonts d'informació
    - Enriquir la xarxa de contactes
    - Agrupar el lifestreaming
    - Plantejar-se si hem de caminar o no cap a una direcció concreta.
    - I molt, molt important, vigilar, cuidar el karma, no sentir-se en deute, si tu rebs, també pots donar, s'ha de compensar l'esforç dels altres, plantejar-se si és necessari que alguna cosa que es pot posar a la xarxa estigui tancada al món o si pot aportar alguna cosa a algú més.
  6. "Mai a la vida tornareu a sentir-vos sols a l'aula, el claustre és el vostre món". Em va agradar aquesta reflexió final... és el que jo vaig sentir l'any passat quan la Carme Matas i el Ferran Mas em van obrir aquesta porta que no coneixa, el món d'Espurna, o de les xarxes, o de les noves tecnologies realment aplicades a l'aprenentatge... Des de llavors, estigui a l'institut on estigui, en certa manera em sembla estar formant part "d'alguna cosa", i efectivament, els meus companys no es troben entre quatre parets.
Actualització (2 de maig): Aquesta és la presentació (power point) de'n Jordi Adell (facilitada per l'equip d'Espurna a la wiki de la Jornada)

    "Què fareu quan arribeu a casa?" ens va preguntar en Jordi Adell. Jo ho tenia clar, tan aviat com pogués havia de penjar el material de l'exposició de la nostra experiència al nou espai per a Blocs d'Aula d'Espurna i compartir-lo (així ens hi havíem compromès!); havia d'ordenar-me els enllaços nous que havia après al gestor de xarxes (potser crear-me un compte a diigo que substitueixi el meu delicious??) i compartir-los; havia d'aconseguir un nou seguidor al twitter (ja n'he aconseguit quatre o cinc!!), havia de mirar què hi havia al llapis USB d'Espurna i algun dia analitzar-ho detingudament (quanta feina!!), baixar les fotos de la càmera, pujar-les a algun lloc, i compartir-les i, sobretot, sobretot, tenia al cap trobar un moment, després d'haver fet tot això, i compartir-ho, per passar a net els apunts que havia près de la conferència en una llibreta convencional tamany DIN A/5 [...].


    FOTOS (David Casas)



    FOTOS (Ramon Barlam)
    III Jornades Espurn@ (02-04.11) on PhotoPeach




    FOTOS (Anna)


    | edit post
    Flamarada solar observada el desembre de 2006 per la NOAA. http://science.nasa.gov
    "Resulta que cap dels nostres models és totalment correcte", diu Dean Pesnell del Goddard Space Flight Center, representant principal de la NASA. "El sol s'està comportant d'una manera inesperada i molt interessant".

    Llegeixo també en un fòrum un comentari d'un internauta que té entés el mateix que jo també havia llegit en algun lloc:  

    "Era de esperar: la baja actividad cíclica que tiene el sol desde hace casi 10 años, en algún momento desataría su revancha, y así es que de acuerdo a los monitoreos de diversas sondas espaciales se ha estimado que para el año 2012 - 2013 aproximadamente el sol produciría una tormenta solar que afectaría todo el sistema eléctrico, las comunicaciones satelitales, con ello internet y comunicación celular, la transmisión por cables como la TV, etc. Esto traería aparejado un montón de cosas como por ejemplo la suspensión de servicios aéreos dado que no funcionarían ni los sistemas radiales terrestres radios, ni los satélites que rodean el globo, y la caída del servicio eléctrico sería a su vez un gran problema puesto que la sociedad actual se basa en la dependencia de la energía eléctrica, motivo por el cual sobrevendría un caos en efecto dominó, más si tenemos en cuenta que tal hecho podría durar semanas, incluso largos meses... Pero tranquilos: la Tierra en sí no corre ningún riesgo. Es decir: aquí lo que se juega es la tecnología humana. Estas tormentas solares ocurrieron desde siempre, pero a medida que el hombre avanza hay más factores también que juegan en contra de sus artefactos tecnológicos. La primera vez que ocurrió algo así en grandes dimensiones fue en el año 1859, dañando las primeras redes eléctricas y el servicio de telégrafos que llevaba recién 15 años en pie. En 1989, en 1994 y en 1998 satélites diferentes se han visto dañados también por estos efectos. Solo se espera que esto no de serias pérdidas económicas."

    Tornem a la pàgina oficial de la NASA des d'on he extret les primeres referències sobre Pesnell... ( veure l'article on se'n parla). Utilitzo un traductor online per extreure'n la informació més rellevant, tot i els riscos que comporta fer servir aquests traductors:

    "Even a below-average cycle is capable of producing severe space weather," points out Biesecker. "The great geomagnetic storm of 1859, for instance, occurred during a solar cycle of about the same size we’re predicting for 2013." : "Fins i tot un cicle inferior a la mitjana és capaç de produir greus del clima espacial", assenyala Biesecker. "La gran tempesta geomagnètica de 1859, per exemple, va ocórrer durant un cicle solar d'aproximadament les mateixes dimensions que estem predint pel 2013."

    I continua... (i encara és més llarg), dient...
    "The 1859 storm--known as the "Carrington Event" after astronomer Richard Carrington who witnessed the instigating solar flare--electrified transmission cables, set fires in telegraph offices, and produced Northern Lights so bright that people could read newspapers by their red and green glow. A recent report by the National Academy of Sciences found that if a similar storm occurred today, it could cause $1 to 2 trillion in damages to society's high-tech infrastructure and require four to ten years for complete recovery. For comparison, Hurricane Katrina caused "only" $80 to 125 billion in damage".: La tempesta de 1859 - conegut com l' "Esdeveniment Carrington" en honor a l'astrònom Richard Carrington, que va ser testimoni de la flamarada solar - va electrificar cables de transmissió, va provocar incendis a les oficines de telègrafs, i va produir aurores boreals tant brillants que la gent ho va poder llegir als diaris, on es parlava del seu color vermell intens i verda resplandor. Un informe recent de l'Acadèmia Nacional de Ciències va preveure que si avui tingués lloc una tempesta solar d'aquestes característiques, podria causar pèrdues d'1 a 2 bilions de dòlars (1.000.000.000.000$) en danys a la infraestructura d'alta tecnologia de la societat i que es requeririen de quatre a deu anys per a la recuperació completa. Per comparació, l'huracà Katrina va causar "només" pèrdues de 80 a 125.000 milions de dòlars (125.000.000.000) en danys.
    Aurora Boreal a Alaska


    Per cert, la pel·lícula "2012" (dirigida per Roland Emmerich), evidentment ho enfoca d'una manera súmmament catastròfica, basant-se en els desastres en cadena i en la credibilitat de les previsions de la civilització maia. Compte, la NASA no està parlant de la fi del món, només d'un fenomen natural que té lloc en l'univers i que desestabilitzaria els camps magnètics als quals està sodmesa, des de sempre la Terra. Les aurores boreals en són un clar exemple (veure imatge de l'aurora boreal a Alaska produïda per xocs de partícules de vent amb els camps magnètics de la Terra). A banda, la humanitat ha utilitzat els camps magnètics per a usos múltiples per millorar la qualitat de vida, però pot sobreviure sense aquests avenços. Compte, no es tracta de crear cap psicosi col·lectiva.

    De totes maneres ara em ve al cap una de les frases que fa temps que tinc posada al menú de la dreta del bloc i que també s'apunta en la reflexió que he copiat al capçal de l'article: "la terra no està en perill, qui està en perill som nosaltres", frase que vaig escoltar un cop al final d'un reportatge on s'anava parlant dels cicles de la terra, les edats de gel, la formació de la vida, la supervivència de les espècies més insignificants (els bacteris) com a éssers amb majors possibilitats de supervivència constatada... i podria resultar fins i tot cínic dir que et poden agafar fins i tot ganes de somriure en veure que hi ha qui es creu que som el centre de l'Univers. Hi afegeixo: si presumim d'una intel·ligència suprema  per sobre de la de les altres formes de vida presents a la terra, una tempesta solar no hauria de provocar l'extinció de l'espècie... de ser així demostraríem que en realitat som, segurament l'espècie més dèbil. 

    Qualsevol altre ésser viu podrà viure sense llum, sense mòbils i sense internet. Fem us del SENTIT COMÚ, i si passa, si us plau, no ens poséssim tots histèrics. Durant molts segles la humanitat ha pogut viure sense tot això i potser en el fons, tampoc seria tan greu, igual ens permetria tornar a tots a considerar i a valorar el que és realment essencial (els Pets: "El que val la pena de veritat") i a més, tal i com diu Pesnell: "Marqueu-vos el maig del 2013 per la tempesta solar... però feu servir un llapis"!




    | edit post
    Des que s'ha plantejat l'1x1 als instituts he estat ja en tres instituts diferents on en tots s'han fet valoracions positives i negatives sobre l'entrada dels llibres digitals a les aules, aquests petits ordinadors que provocaran, segurament, més d'un mal de cervicals que es compensarà, no obstant, amb el fet que els nens hauran de portar menys pes a l'esquena.

    Sigui com sigui la presència dels llibres digitals a les aules ja és una realitat. L'administració ha fet els possibles abans de les properes eleccions perquè això sigui així. A les famílies sembla a ser que els agrada la idea, a jutjar per la resposta que estan tenint. Cap família es planteja que el seu fill no tingui ordinador (no passava el mateix amb els llibres, dels quals alguns rebien subvencions i no els compraven). Les editorials també han fet tots els possibles per poder ser competents, i  hauran de seguir fent-ho, potser més que abans, perquè el professorat també serà cada cop més exigent, pel fet, també, que potser tampoc són imprescindibles per impartir la docència, els llibres. 

    De fet... si ho pensem bé, si ara moltes coses de química s'ensenyen a la cuina, la biologia s'aprèn observant la realitat, la física deixant caure un paper estès i un altre d'arrugat davant els alumnes, per allò de fer classes més "amenes" ... calia que tots els alumnes tinguessin ordinador? o potser amb un projector en cada aula de tots els instituts de Catalunya i unes quantes aules d'informàtica més en cada centre per disposar-ne quan el professor ho estimés n'hi havia prou?

    Em pregunto també si l'entrada dels llibres a les aules ja és una realitat real?  en  el meu cas, tots els cursos que jo dono els he de fer teòricament amb llibre digital. D'una editorial que, per cert, jo no he escollit (però això ja és fruit d'una altra problemàtica..... hi ha professors que quan entrem als instituts a principis de setembre, ja ho tenim tot venut: els grups més bons, els millors llibres, els millors horaris... -perdoneu, estic sarcàstica). La realitat és que amb els alumnes encara no hi ha cap grup amb qui els pugui estar utilitzant per problemes diversos que suposo que compartim amb la majoria d'instituts, i això sí que és un problema, perquè no podem avançar ni amb una cosa ni amb l'altra i els nens estan confosos... anem fent, com sempre, el que es pot amb el que tenim, resant sempre perquè si has de fer ús de recursos tecnològics es posin a favor nostre, que per tots és ben sabut que per bé que vagi, sempre hi ha alguna coseta que acaba fent la guitza. Ens hem fet una mica dependents, no ens enganyem.

    Bé, doncs jo també he valorat molts cops molts peròs i contres sobre l'ús d'ordinadors amb alumnes, i n'hi ha molts de bons i molts de dolents, però també penso que el mateix dia a dia ens anirà portant (de fet ja ho fa), que aquests problemes, que tots ens temíem, es vagin resolent més bé o més malament amb varietat de possibles solucions. Així que suposo que tot s'anirà posant al seu lloc, amb més o menys facilitat. Tampoc sabem del cert si d'aquí uns anys els ordinadors estaran, com estaven ara alguns llibres de paper, guardats a les motxilles (però sssht.. això no ho digueu als pares, eh? s'esgarrifarien).

    Sí, també penso que s'hauria pogut fer d'una altra manera, potser més gradual, encara que depèn del dia penso el contrari, perquè segons com veig que si algunes coses no es fessin  per "imposició" voluntària no es farien. Qui pot renunciar a subvencions tan sucoses en temps de crisi? clar que tots els instituts aposten per l'1x1! seria retrògrad no fer-ho! per això.. si us plau, no, no feu servir de propaganda electoral senyors polítics, el fet que tothom s'hi hagi avingut gràcies a la vostra magnífica gestió, no ho feu si us plau! era de necis no fer-ho: ordinadors a meitat de preu, dotacions a les aules... no era el millor que es podia fer per l'educació.. era pa pels que tenien gana i pocs recursos!

    Bé, anem entrant en el que volia contrastar. Potser aquests dies m'animo a posar de tant en tant alguna cosa una cosa a favor o en contra dels llibres digitals sense tanta introducció, és clar. El que voldria abordar avui ho he posat al títol del bloc però ara no ho repeteixo afirmant-ho sinó amb un senzill interrogant reflexiu al final: Els llibres digitals ens faran perdre l'escriure?
     
    Això m'ha vingut al cap perquè avui una mare m'ha dit: "amb els ordinadors els nens no sabran escriure a mà".... i ara penso... no ha evolucionat des de sempre l'escriptura? seguim escrivint amb escarpa i martell sobre pedra? per què escrivim amb tres dits i amb un llapis? si el primer que va decidir escriure així hagués escrit amb les dues mans i amb un carbonet enmig de cada dit potser hauríem après a llegir grups de paraules de vuit en vuit. Hi ha gent que escriu amb la boca, perquè no poden fer-ho amb les mans, hi ha qui gràcies a la tecnologia també pot escriure sense escriure, tan sols dient-ho amb veu alta. Els que toquen el piano saben que encara que sembli mentida es poden llegir dues línies d'un llenguatge totalment surrealista a la vegada, per què no hauríem pogut fer el mateix amb l'escriptura?

    L'espècie humana s'adapta a les seves necessitats i això no ens hauria de preocupar tant: sí, perdrem potser l'escriure amb "paper i llapis". Ens sobta, ens preocupa, és normal, tota la vida ens ho han ensenyat així, però les noves generacions també escriuran amb les mans, sobre un teclat. Els més hàbils sabran escriure amb els vuit dits seguint la lògica dels senyors Quert-i-Poiuy i seguiran fent servir els polzes per posar espais..

    No es perdrà l'escriure, no. No tinguem por: tan sols hem canviat el teclat i la pantalla pels dibuixos a la sorra fets amb un bastó, pels colors de la natura en les parets, per l'escarpa i el martell projectats amb contundència sobre la pedra, pel carbó sobre parets o tela, per la tinta escorrent-se per la cànula d'una ploma sobre un paper groc, pel llapis sobre l'únic quadern on es feien totes les assignatures, per la màquina d'escriure que es feia servir a les oficines que es va vanagloriar d'un espectacular avenç molt innovador: el corrector per a màquina d'escriure (quin gran invent).... 

    Seguirem escrivint, no patiu, jo fa anys que escric amb "llibre digital" i no he deixat d'escriure... això sí, que  la gent sàpiga escriure o no amb més o menys faltes d'ortografia això no sabem si ho arreglaran o no els llibres digitals.... però ho haurem de deixar per un altre dia.... això pot ser motiu d'una altra reflexió...

    | edit post
    Maten les escoles la creativitat?La Carme m'ha enviat aquest video... és sobre una conferència de Sir Ken Robinson (videos TED (Ideas worth spreading)) on es parla de la importància de no tenir por d'expressar el que un pensa i de ser creatius. És una mica llarg però és força amè i a més pels que voleu reforçar l'anglès està molt bé perquè fins i tot jo que el tinc força verd ho entenc tot la mar de bé... (a no, que és que hi ha subtítols....) :-P.
    Molt recomanable, de debò... val la pena :-)




    Aquí teniu la video-conferència en dues parts:




    | edit post