Des que s'ha plantejat l'1x1 als instituts he estat ja en tres instituts diferents on en tots s'han fet valoracions positives i negatives sobre l'entrada dels llibres digitals a les aules, aquests petits ordinadors que provocaran, segurament, més d'un mal de cervicals que es compensarà, no obstant, amb el fet que els nens hauran de portar menys pes a l'esquena.

Sigui com sigui la presència dels llibres digitals a les aules ja és una realitat. L'administració ha fet els possibles abans de les properes eleccions perquè això sigui així. A les famílies sembla a ser que els agrada la idea, a jutjar per la resposta que estan tenint. Cap família es planteja que el seu fill no tingui ordinador (no passava el mateix amb els llibres, dels quals alguns rebien subvencions i no els compraven). Les editorials també han fet tots els possibles per poder ser competents, i  hauran de seguir fent-ho, potser més que abans, perquè el professorat també serà cada cop més exigent, pel fet, també, que potser tampoc són imprescindibles per impartir la docència, els llibres. 

De fet... si ho pensem bé, si ara moltes coses de química s'ensenyen a la cuina, la biologia s'aprèn observant la realitat, la física deixant caure un paper estès i un altre d'arrugat davant els alumnes, per allò de fer classes més "amenes" ... calia que tots els alumnes tinguessin ordinador? o potser amb un projector en cada aula de tots els instituts de Catalunya i unes quantes aules d'informàtica més en cada centre per disposar-ne quan el professor ho estimés n'hi havia prou?

Em pregunto també si l'entrada dels llibres a les aules ja és una realitat real?  en  el meu cas, tots els cursos que jo dono els he de fer teòricament amb llibre digital. D'una editorial que, per cert, jo no he escollit (però això ja és fruit d'una altra problemàtica..... hi ha professors que quan entrem als instituts a principis de setembre, ja ho tenim tot venut: els grups més bons, els millors llibres, els millors horaris... -perdoneu, estic sarcàstica). La realitat és que amb els alumnes encara no hi ha cap grup amb qui els pugui estar utilitzant per problemes diversos que suposo que compartim amb la majoria d'instituts, i això sí que és un problema, perquè no podem avançar ni amb una cosa ni amb l'altra i els nens estan confosos... anem fent, com sempre, el que es pot amb el que tenim, resant sempre perquè si has de fer ús de recursos tecnològics es posin a favor nostre, que per tots és ben sabut que per bé que vagi, sempre hi ha alguna coseta que acaba fent la guitza. Ens hem fet una mica dependents, no ens enganyem.

Bé, doncs jo també he valorat molts cops molts peròs i contres sobre l'ús d'ordinadors amb alumnes, i n'hi ha molts de bons i molts de dolents, però també penso que el mateix dia a dia ens anirà portant (de fet ja ho fa), que aquests problemes, que tots ens temíem, es vagin resolent més bé o més malament amb varietat de possibles solucions. Així que suposo que tot s'anirà posant al seu lloc, amb més o menys facilitat. Tampoc sabem del cert si d'aquí uns anys els ordinadors estaran, com estaven ara alguns llibres de paper, guardats a les motxilles (però sssht.. això no ho digueu als pares, eh? s'esgarrifarien).

Sí, també penso que s'hauria pogut fer d'una altra manera, potser més gradual, encara que depèn del dia penso el contrari, perquè segons com veig que si algunes coses no es fessin  per "imposició" voluntària no es farien. Qui pot renunciar a subvencions tan sucoses en temps de crisi? clar que tots els instituts aposten per l'1x1! seria retrògrad no fer-ho! per això.. si us plau, no, no feu servir de propaganda electoral senyors polítics, el fet que tothom s'hi hagi avingut gràcies a la vostra magnífica gestió, no ho feu si us plau! era de necis no fer-ho: ordinadors a meitat de preu, dotacions a les aules... no era el millor que es podia fer per l'educació.. era pa pels que tenien gana i pocs recursos!

Bé, anem entrant en el que volia contrastar. Potser aquests dies m'animo a posar de tant en tant alguna cosa una cosa a favor o en contra dels llibres digitals sense tanta introducció, és clar. El que voldria abordar avui ho he posat al títol del bloc però ara no ho repeteixo afirmant-ho sinó amb un senzill interrogant reflexiu al final: Els llibres digitals ens faran perdre l'escriure?

 

Això m'ha vingut al cap perquè avui una mare m'ha dit: "amb els ordinadors els nens no sabran escriure a mà".... i ara penso... no ha evolucionat des de sempre l'escriptura? seguim escrivint amb escarpa i martell sobre pedra? per què escrivim amb tres dits i amb un llapis? si el primer que va decidir escriure així hagués escrit amb les dues mans i amb un carbonet enmig de cada dit potser hauríem après a llegir grups de paraules de vuit en vuit. Hi ha gent que escriu amb la boca, perquè no poden fer-ho amb les mans, hi ha qui gràcies a la tecnologia també pot escriure sense escriure, tan sols dient-ho amb veu alta. Els que toquen el piano saben que encara que sembli mentida es poden llegir dues línies d'un llenguatge totalment surrealista a la vegada, per què no hauríem pogut fer el mateix amb l'escriptura?

L'espècie humana s'adapta a les seves necessitats i això no ens hauria de preocupar tant: sí, perdrem potser l'escriure amb "paper i llapis". Ens sobta, ens preocupa, és normal, tota la vida ens ho han ensenyat així, però les noves generacions també escriuran amb les mans, sobre un teclat. Els més hàbils sabran escriure amb els vuit dits seguint la lògica dels senyors Quert-i-Poiuy i seguiran fent servir els polzes per posar espais..

No es perdrà l'escriure, no. No tinguem por: tan sols hem canviat el teclat i la pantalla pels dibuixos a la sorra fets amb un bastó, pels colors de la natura en les parets, per l'escarpa i el martell projectats amb contundència sobre la pedra, pel carbó sobre parets o tela, per la tinta escorrent-se per la cànula d'una ploma sobre un paper groc, pel llapis sobre l'únic quadern on es feien totes les assignatures, per la màquina d'escriure que es feia servir a les oficines que es va vanagloriar d'un espectacular avenç molt innovador: el corrector per a màquina d'escriure (quin gran invent).... 

Seguirem escrivint, no patiu, jo fa anys que escric amb "llibre digital" i no he deixat d'escriure... això sí, que  la gent sàpiga escriure o no amb més o menys faltes d'ortografia això no sabem si ho arreglaran o no els llibres digitals.... però ho haurem de deixar per un altre dia.... això pot ser motiu d'una altra reflexió...

Per una qüestió pràctica: tenir a mà les dues wikis de referència on es parla de la implantació dels llibres digitals... l'oficial i la no oficial:

Grup d’Innovació Oberta del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (GIODE).
Programa d’Innovació en Metodologies d’Aprenentatge i Ensenyament (IMAE) de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI)

Wiki alternatiu on hi ha múltiples propostes per anar superant el tema dels llibres digitals, suggerències per fer-ho viable i articles que apunten sobre la necessitat d'adaptar el que es té amb el que en realitat fa falta...

Avui ha tingut lloc a Tarragona la Segona Trobada d’Educadors Blocaires, organitzada pels Serveis Educatius del Tarragonès, l'ICE de la URV, el Departament de Pedagogia de la URV, el Servei de Recursos Educatius de la URV i un grup de docents catalans d'educació infantil, primària i secundària.

No és fàcil resumir en poques línies tot el que s'ha dit i s'ha remarcat en aquesta Jornada (i menys per mi). En realitat no era una trobada d'educadors blocaires, sinó un lloc de trobada per parlar de temes que a tots els que hi érem ens afecten molt directament: l'escola digital, l'escola 2.0, l'escola del futur... i tot el que implica, no tan sols a nivell tecnològic sinó també tot el canvi metodològic que hi està lligat i el qual és difícil de canviar d'un dia per l'altre.

En la Trobada cadascú ha participat en algun dels tallers que s'havien organitzat, i per bé que el temps de debat i deliberació era limitat, n'hem pogut treure força suc. Ja em perdonareu si acaba resultant un relat una mica caòtic, ho he d'explicar ara que el menut encara dorm i que ho tinc tot al cap (i als apunts que m'he fet) per evitar que se m'escapi res...

D'entrada les noves tecnologies ens permeten tenir a l'instant tota la informació més rellevant del que s'ha parlat i això ha estat fantàstic i un bon exemple d'un bon ús de les noves tecnologies. Si algú hi té interès podeu anar al wiki de la trobada (veure) i veureu un tast del que s'ha fet i s'ha parlat.

Els tallers que hem tractat entorn a la concepció de l'Escola 2018 (que convida a parlar de les propostes de millora en la pràctica educativa, l'escola digital, l'escola 2.0 i com la imaginem ) són els que exposaré a continuació. En el wiki dels tallers (ho podeu veure clicant-hi a sobre) hi figura la informació més important. El que jo us poso és el que jo n'he extret (els meus apunts) i per tant és complementari:

Moderadors / Relators: Ramon Barlam / Jaume Illa: Hem parlat d'una manera que m'ha semblat molt adequada (primer valoració personal, en post-its, d'un avantatge i un inconvenient, després 2:2, 4:4 i finalment els 17 assistents al taller) , dels avantatges i inconvenients que veiem en l'aplicació imminent dels llibres de text digitals (us recomano el wiki sobre aquest tema: http://llibresdigitals.wikispaces.com). Si aneu al wiki del taller veureu la llista detallada dels avantatges i inconvenients que més preocupen al professorat assistent.
En realitat havíem de discutir també sobre si el material ja disponible o si l'escola 2.0 queda fora dels llibres de text digitals tal i com s'han plantejat i per tant si són compatibles si el sector editorial ho permet (em remeto al manifest que fan alguns professors en el wiki de llibres digitals abans esmentat... que subscric pràcticament en la seva totalitat).
Algú ha apuntat la idea del web 3.0 (web semàntica?? concepte de pregunta/resposta, no pregunta i trenta mil llocs on trobar la informació... em sembla) però ra que començo a comprendre la idea del web 2.0 això encara em queda lluny... per ara ho deixo aquí...

Moderadors / Relators: Boris Mir / Xavier Rosell: En aquest taller no sabia ben bé d'entrada de què es volia parlar per això el vaig passar per alt, però amb les conclusions que se n'han fet al final crec que ho he comprès: la pregunta és: les innovacions són possibles? s'ha vist que és més fàcil aplicar-ho en aules de diversitat, aules d'acollida, etc., potser perquè són aules no subjectes a un horari, a un currículum, a una pressió (que vindrien a ser impediments per a la innovació). Cal promoure el treball per projectes, la pedagogia activa, l'educació emocional, la motivació de l'alumnat en situacions fora de l'aula, les intel·ligències múltiples, etc.(una companya m'ha dit que busqui GRAIM al google -Grup de Recerca de l'Aplicació d'Intel·ligències Múltiples-... serà motiu d'un altre post! d'entrada són diferents maneres de classificar la Intel·lilència o la "capacitat de"... com una mena de "competències").

Moderadors / Relators: Ramon Palau / Tatiana Boira: Potser el tret més significatiu que n'he extret d'aquest punt és la necessitat de compartir, col·laborar, treballar de manera cooperativa, tal com ja estem fent amb els blocs, webquests, moodle's, etc. i participar de manera col·lectiva en la resolució de dubtes i problemes entorn, per exemple, l'aplicació dels llibres de text digitals. Sempre hi ha hagut una mena de reticència a compartir la feina que hom ha fet. Les Noves Tecnologies ens han de portar a participar de manera activa en l'elaboració de materials que puguin ser de l'interès dels nostres companys (nosaltres també ens en beneficiarem), i aprendre gràcies a l'experiència dels altres (intercanvi d'experiències), coneixent diferents maneres de dur a terme tasques que han funcionat o no. S'ha destacat el fet que potser cal crear o dinamitzar els espais on l'intercanvi de coneixements i experiències és possible. A més, s'ha vingut a dir que d'alguna manera no sempre necessàriament hi ha d'haver una compensació econòmica o certificativa darrera... la pròpia motivació i ganes de que alguna cosa funcioni està fora de tot això. Ens han recomanat aquest bloc amb una mena de lema que vindria a dir: "prou queixar-se, passem a l'acció": http://blocs.xtec.cat/espiritualitatalaula > http://blocs.xtec.cat/espiritualitatalaula/category/9-de-la-grandiositat-al-llibre-de-text/

Moderadors / Relators: Marià Cano / Artur Tallada: En aquest punt s'han discutit algunes coses que s'han de tenir en compte de manera conjunta i que obren moltes preguntes:
Cal modificar el concepte d'espai / temps per a l'aplicació del model 1:1? és a dir, podem seguir plantejant-nos fer classes d'una hora? tenim l'espai adequat i correcte per a dur a terme aquest projecte? la distribució forçada de l'aula (ja sigui mitjançant connexions elèctriques a les taules o armaris de connexió a l'aula) ens obligarà a seguir un model que trenca amb la metodologia del treball en grup o l'organització metodològica de l'aula?
Cal replantejar-se la metodologia? és evident.
Cal replantejar-se el currículum?
Què es pot dir sobre el programari i el maquinari? segons si és adquirit mitjançant préstecs bancaris, o segons els equips que permeten l'integració del llibre digital siguin personals o de l'escola podrem exigir un Sistema Operatiu determinat? Què passarà amb les Llicències dels programes que s'utilitzin? El professor haurà de dominar tots els S.O. i ser tècnic d'informàtica? Quin tipus de maquinari es farà servir? ordinadors de sobretaula? portàtils? tabletPC's? Notebooks? El maquinari es quedarà a l'escola per garantir la seguretat de l'alumne durant el trajecte (assumint que a casa l'alumne podrà fer-ne ús des de l'ordinador familiar) o l'alumne se l'endurà a casa?

Un bloc que s'ha comentat que ho reflexiona molt bé (veure-ho)

• Debat Final: Corol·lari dels Tallers
  

En aquets punt és on s'ha posat de manifest tot el que he anat expressant en els punts anteriors. Hi ha hagut algunes aportacions generals. El Marià Cano, en el debat final ha fet una intervenció que ha estat molt encertada, des del meu punt de vista: hem d'estar d'acord en el què, en el per què i en el com (ens hi hem de posar, ja sigui cooperativament en quant a metodologia o fent partíceps a tota la comunitat educativa dels conflictes tecnològics que això pugui suposar). La idea és que volem que els nostres fills siguin competents digitalment i que tinguin èxit professional i acadèmic, i per això no hi ha volta enrere, les TIC, les TAC, o els llibres de text digitals són una realitat.
Un company també apuntava canviar l'estructura de l'escola i l'aprenentatge, suggerint la cotutoria dels alumnes entre ells (alumne gran ajuda tecnològicament a l'alumne petit?) i fomentant la participació de les famílies.



> Per cert, en la presentació de la Jornada, precedida per Xavier Suñé, representant dels Serveis Educatius de Tarragona, la Sra. Mercè Gisbert, vicerectora de política Educativa de la URV i professora de Noves Tecnologies aplicades a l'Educació ha dit algunes coses que he trobat interessants i les idees que n'he extret han estat les següents:

Bé.. crec que una mica això és tot el que n'he extret... Si voleu fer-ne algun comentari cap problema, tot plegat són idees que he captat i que volia deixar per escrit en algun lloc.
La idea final, sobre la necessitat d'un canvi metodològic ve a fer-nos la pregunta: de què serveix la tecnologia si la metodologia es manté inalterable? Aquí teniu un video molt il·lustratiu que ens han posat que vindria a explicar això (també apareix a la informació de la trobada al wiki abans esmentat).