.
Mireu aquestes dues figures que he penjat al
bloc. Una d'elles es diu Bouba (o Booba) i l'altra Kiki.
Quin nom li posarieu a cada una?
Segur que de seguida ho haureu tingut clar. Perquè quan la gent mira aquestes figures, de seguida ho té clar, i normalment també té clar per què ha fet aquesta tria.
Efectivament, entre un 95% i un 98% de la gent a qui es demana quin és el nom que donarien a aquestes figures respon que la kiki és la figura taronja i la bouba és la lila. Vol dir que la resta estan equivocats? doncs no, és una qüestió de percepcions i de com apreciem els colors i les formes i ho relacionem amb altres conceptes més abstractes com són el nom de les coses o llenguatge i la interpretació.
Aquest fet es pot trobar explicat ràpidament en múltiples pàgines d'internet i trobar qui hi ho va estudiar i per quins motius (
saber-ne més). En qualsevol cas segur que coincidireu en què la forma arrodonida sol anomenar-se "Bouba" perquè la mateixa figura fa la forma de la B en el seu contorn, i els llavis formen una figura arrodonida per produir el so, mentre que l'altra figura, que també és una mena de taca o estrella, és més tensa, la figura també evoca aquesta lletra, i a la vegada és un so més contundent i "agressiu", relacionat potser tan amb el color (taronja, color càlid), o en què pugui semblar una cresta d'un gall (kikirikí!!)....La taca lilosa és com a més suau, les lletres de Bouba també són arrodonides, com la figura, no així les lletres de kiki, que tenen formes més marcades...
Tot plegat, un conjunt de sensacions que fan que, per algun motiu, s'acabi fent majoritàriament aquesta selecció. D'aquest fet se n'anomena SINESTÈSIA, i sembla que aquest efecte podria ser la base neurològica pel simbolisme de so, en què els sons no són arbitràriament assigna als objectes i esdeveniments en el món.
(
ERAM.CAT)es parla de la Sinestèsia, que seria el contrari d'anestèsia, com una paraula que significa sensació combinada (Grec syn: junt i aesthesis: percepció). Es refereix a una experiència física involuntària en la que l'estimulació d'una modalitat sensorial provoca percepcions addicionals en altres sentits. Per exemple, un sinestèsic pot arribar a descriure el color, la forma i la olor de la veu d'algú altre. (recordeu el
post on vaig parlar d'escoltar sons amb els colors?). La sinestèsia com a experiència física és diferent de qualsevol simple associació quotidiana (psicofísica), així com també és diferent de la metàfora,
la sinestèsia és realment una experiència multisensorial, un estat en el que físicament es veu el so, es senten les formes, s'oloren els colors.Encara que la medicina coneix la sinestèsia des de fa més de tres segles, la pren com una cosa sense importància, però després de dècades d'indiferència comença un renaixement de l'interrogant des del sector artístic. La neurociència és, pot ser, el sector científic més curiós en relació al tema, perquè pensa que pot aportar resultats interessants sobre la manera en la que s'entén la consciència, la natura de la realitat i les relacions entre raciocini i emoció.
La
vikipèdia ens parla de la sinestèsia com a
recurs literari consistent en barrejar diversos
sentits del cos per crear un efecte més gràfic. Per exemple, la molt manida expressió "plorar amargament" és una sinestèsia, ja que barreja un fet que es percep amb la vista (plorar) amb un gust.
És un recurs usat sobretot en poesia i en les descripcions. S'entenia la sinèstia com un tipus de metàfora.
Nota: aquesta experiència ens la van fer veure a la Fundació ALÍCIA (ALImentació i ciènCIA), on el passat dia 29 de juny es va dur a terme una jornada per a mestres i professors per tal de promoure l'alimentació saludable i la relació de la Física, la Química i les Ciències en general amb l'alimentació.
Aquí teniu una altra versió: takete i malumba. Normalment takete s'associa al llangardaix, malumba al gos, i tomàquet podria ser les dues coses...
Ways Instructors Can Use Social Media
Class Projects
Social Media Tools for Students
Entrades
