Ara que en acabar-se el curs sembla que ja se'ns acabin les piles el que podem fer per recarregar-les és construir-nos una pila nosaltres mateixos! Amb els alumnes de l'optativa de Física i Química  (Fem Química!) hem acabat les pràctiques programades i ens queden unes quantes sessions per fer-ne alguna de nova.

En un QUÈQUICOM de l'any 2006 presentat per Toni Mestres que s'emetia fa uns dies a mode de reposició, ens donen la idea: construir piles ecològiques amb monedes de coure i paper d'alumini tot fent-ne una pila.

A veure com anirà...  ho documentarem!

Fa un temps vaig penjar una entrada de Sir Ken Robinson fent una conferència sobre la creativitat a les escoles (veure post complet i referències aquí). Ara, gràcies al twitter (de fet, gràcies a la gent que tinc a la meva twittlist (@jordimarin, @david_cs), m'arriba una nova aportació de Sir Ken Robinson: "amunt la revolució de l'ensenyament!" Pel que ja he vist val la pena veure'l i treure'n unes quantes conclusions! Penjo el video i l'aniré analitzant! A veure si algun dia puc fer una mica de resum de les idees més importants. El video té una durada d'uns 18 minuts. Espero que us agradi!

L'ús dels blocs a l'aula dóna molta versatilitat. Una de les aplicacions que podem utilitzar i que tenim a disposició dins l'entorn XTEC 2.0 és la de la creació de documents (compartits o no) amb l'aplicació "documents" de "la meva XTEC" o de "google docs".
Així doncs, una mica, com a corol·lari de la participació al 1r bloc d'experiències de la 3a Jornada Espurna de la qual us vaig parlar fa dues entrades en aquest mateix bloc (sóc resident, tinc un PLE i no ho sabia!), posaré també aquí tots els enllaços que la Cristina i jo vàrem facilitar en la nostra exposició-taller: Blocs d'aula - Documents compartits i Espurn@:

Abans, però, i perquè pugui servir a qui li interessi fer ús d'aquesta aplicació, adjunto el videotutorial i el tutorial per escrit de com crear documents compartits amb l'app "documents" de "la meva XTEC" o un compte qualsevol de google (via google docs)

  El videotutorial finalment l'he creat amb l'screencastle donat que no he pogut trobar un programa que em passi arxius flash (*.swf)  a avi o mpg de manera gratuïta (malgrat que amb wink havia fet un tutorial més complet).

La resta de documents i enllaços es troben en aquest enllaç: Blocs d'aula - Documents compartits i Espurn@: En aquest espai hem penjat tot el material que vam presentar a la jornada.

.
“Veig la superfície terrestre a través de la finestreta. El cel és negre, i rodejant la terra, rodejant l'horitzó, hi ha una aureola blava molt bonica que s'enfosqueix a mesura que s'allunya de la superfície. Que bonica és."

Avui, 12 d'abril,  fa 50 anys que Iuri Gagarin, un jove de 27 anys, va sortir en una nau pràcticament feta a mida (Vostok 1), convertint-se en el primer cosmonauta, el primer home que va viatjar a l'espai. Això passava l'any 1961. Quatre anys abans, la gossa Laika també havia orbitat al voltant de la Terra.
Gagarin va viatjar en una càpsula d'uns 2 metres de diàmetre (a la imatge es veu com es trobava la nau després de la missió). La nau va orbitar al voltant de la Terra, en un vol que va durar 108 minuts, fa una velocitat d'uns 27400 km/h (compte, imagineu quina velocitat!!!), fins que va tornar a aterrar en paracaigudes al centre de Rússia. Sembla que en algun moment del recorregut, Gagarin va dir: "aquí no hi veig cap Déu". La paradoxa de la vida de Gagarin, és que va morir el 1968 en un vol rutinari a prop de Moscou.
Per tal de commemorar aquest fet, i també per formar part d'una missió científica, avui una nau Soyuz (anomenada Yuri Gagarin), transporta dos russos (Alexandre Samokutiaev i Andrei Borisenko), i un nordamericà a l'Estació Espacial Internacional (ISS).

Aquí teniu un petit video amb algunes imatges. De totes maneres és molt fàcil trobar-ne més, si hi esteu interessats.

Si mai us perdeu o aneu a parar a una illa deserta i no teniu encenedor ni llumins per fer foc no us poseu a picar pedres... busqueu una patata, sal, cotó, pasta de dents (clar que en tindreu de pasta, no podeu viatjar sense pasta de dents! :-p) i talleu un tros de fil de coure d'allò que sigui que us ha portat a l'illa deserta.... mireu els resultats! ;-)
No entraré en gaires detalls, però el que passa és fruit d'una reacció química entre els components de la pasta dentífrica (segurament porta Zinc), i el que té lloc és una reacció d'oxidació-reducció. Igual que el fonament d'una pila electrolítica, el que passa és que hi ha un moviment d'electrons, com si es tractés d'un circuit elèctric, i en apropar l'altre fil es produeix la combustió del cotó...
Mireu el video que us penjo aquí al bloc.

La Dea, una noia que té inquietuds per preguntes com la formació de l'univers o la comprensió de la física quàntica sense necessàriament dedicar-se a l'educació ni tan sols estudiar-ho, ens proposa aquests videos del Doctor Quantum per comprendre algunes qüestions, segons com es mirin, fascinants.. Us en poso un parell  d'exemples:

I, si m'ho permeteu, deixeu-me explaiar una mica aquí sobre el fet de divulgar la ciència i fer un petit homenatge als professors que jo també he tingut i que m'han portat fins aquí i a ser una mica també el que jo sóc... tot plegat perquè m'alegra saber que per a gent com la Dea, el Jordi, el Marc, la Yvonne, la Júlia, l'Albert, el Joan, la Montse, l'Àngels, l'Adrià, la Laia, el Josep, la Marta, el Mario, el Yassine, l'Imma, el Daniel, l'Ariadna, l'Edgar  (el meu inquiet nebot!) o tants d'altres val la pena dedicar esforços en explicar les coses de manera divulgativa que fa que molta més gent pugui arribar a interessar-se'n i fins i tot  puguin arribar a comprendre-les més fàcilment que aquells qui teòricament ens hi dediquem o que aparentment estem més preparats per explicar-ho o comprendre-ho. Hi ha gent que tan sols per les seves inquietuds o perquè el sentit comú els mou sent atracció per comprendre el per què de tot plegat.. per què no explicar-ho de manera planera, doncs, perquè ho entengui molta més gent?

Això ve perquè hi ha un altre pensament diferent a aquesta manera d'explicar segons quins conceptes. Alguns diuen que posar les coses tan fàcils tan sols pot fer que es perdi la cultura de l'esforç...d'acord!  però d'acord en part, perquè les dues coses poden ser perfectament complementàries, i comprendre segons quins fenòmens complexos no està a l'abast de qualsevol així com així. I per què no fer arribar aquests coneixements abstractes no tan sols a ments privilegiades sinó també a gent normal com nosaltres?

Mireu, a mi la química i la física em van agradar el dia que vaig poder visualitzar conceptes que no comprenia,  el dia que el Jordi Plana o en Xavier Rius em van transmetre il·lusió i energia en tot el que explicaven i feien fàcil el que era difícil, el dia que  la Gemma Net, una professora de la facultat que no sé si va passar-hi sense pena ni glòria perquè en aquell moment era tot just una professora recent doctorada, ens va explicar que Napoleó probablement havia perdut la guerra amb Rússia perquè no anaven prou preparats amb la roba i no havien tingut en compte que el material del que feien els botons dels uniformes canviava les seves propietats amb la temperatura... que Neró havia embogit perquè els plats on menjava eren tan sofisticats que, pintats amb pintures que contenien plom, van anar intoxicant-lo fins fer-lo tornar boig.... I mireu, si era cert o no tot això no ho sé, ni m'importa que no ho sigui! el que sé és que tot això em va ajudar a comprendre-ho i em va animar a saber-ne més! I ja com a professora, mencionar els cursos que vaig fer amb Marta Segura i en Josep Maria Valls a l'Escola Pia de Barcelona, o els del CDECT amb en Josep Corominas i l'Aureli Caamaño, que us asseguro que van ser totalment experimentals i el que van causar en mi va ser provocar les meves inquietuds... No puc oblidar de mencionar aquí també al meu pare... de qui segurament, de fet, científicament, em deu venir tot plegat, perquè encara que ni tan sols va poder estudiar, ell sempre ha estat una persona inquieta per saber, per conèixer, per ensenyar-nos a tots, grans i petits de casa, coses fascinants, capses que fan desaparèixer monedes (el que fan la física i els fenòmens òptics), pedres que en tocar-les amb les mans canvien de color (fa uns anys que sé el per què!!), trencaclosques que semblen impossibles però que si ell els té a les mans es poden solucionar..., imatges que semblen una cosa però que des d'una perpectiva diferent en són una altra... i tantes altres coses que, mentre vas creixent, et van fent el que ets...

Uix.... d'acord, ja freno, que m'estic posant molt trascendent!!!

Bé, en definitiva! que per això, perquè a mi m'ho han fet agradar així, jo també intento fer-ho, ho comparteixo i procuro que les coses s'expliquin d'aquesta manera i admiro als qui, constantment, s'esforcen per motivar i engrescar als alumnes i a tothom en general amb tot el que tenen al seu abast (Espurna, això va per vosaltres! que m'esteu fent obrir les portes d'una nova via de motivació que sembla molt interessant).

De fet, us animo a tots a divulgar la ciència i el coneixement en general, encara que de vegades pugui resultar equivocat, segur que almenys podrà generar debat, us engresco a provar, a buscar, a imaginar i motivar a la comprensió de fets que expliquen el per què de les coses per tal que en comprendre algun concepte que trenca els nostres esquemes o que surt de la nostra visió quotidiana...

Serveix d'alguna cosa saber com es comporten els electrons en fer-los passar per una reixeta? Noooo, segur que no, però si t'ho expliquen, pot passar que et deixi indiferent o que això et generi inquietuds, conclusions, o senzillament que t'obri la ment a altres possibilitats. Les coses no passen per atzar... (bé, algunes sí, la ciència, les matemàtiques, també ho contemplen), però la causa-efecte és present constantment a la nostra vida. Són tímids els electrons, que es comporten diferent si els observem o si no els observem? evidentment no... però nosaltres som una interferència en el comportament de les coses, i obrir la ment a allò que sembla impossible, fa que no ho sigui tant... "despertar la consciència, requereix una transformació de la xarxa neuronal" diu el video... Doncs bé, de nosaltres depèn que es quedi adormida o que s'obri a moltes altres possibilitats.

Bon any 10!!

He decidit posar un interrogant al títol del post (bé, dos, per donar-hi més èmfasi), perquè no semblés el principi d'un capítol dels Teletubbies (sí, sí... a tots ens ve al cap... "una abraçadaaaaa!!"). Podria haver-lo titulat: "endorfines: les hormones de la felicitat" o "llibereu-vos, endorfines!", "beneficis del riure", "les abraçades de la felicitat" (aquest una mica cursi, per cert) o "Free Hugs" (abraçades gratuïtes) Recordeu la promo? podeu veure el video sota.



Al bloc Batecs del Temps se'ns descriuen alguns dels efectes que genera el fet d'alliberar endorfines. Cito textualment:

Així que.. què esperem per riure? Si més no.. que serveixi per ternir-ho a mà i recordar-ho aquells dies que, pel que sigui, no en tenim ganes... :D

Per cert, us recomano "Impro Show"... Una de les obres de teatre que he vist recentment que m'ha fet plorar de tant riure (aquí teniu un video promocional... tot i que no és el mateix que veure-ho en directe, està clar...)

Salut, abraçades i rialles!

No us heu preguntat mai com s'ho fan els pirotècnics per dibuixar estrelles en el cel? Tant la nit de Sant Joan com la d'aquests dies d'estiu que comencen a haver-hi festes majors un dels actes que més afluència acostuma a tenir són els castells de focs que tanquen les festes dels barris i de les ciutats i ens meravellem veient les explosions de colors en el cel i ho constatem amb un generós "oooooooooooh....!".

Bé, doncs el programa Què Qui Com del canal 33 (un programa, per cert, que si no el coneixeu és moooooolt recomanable i que el podeu seguir des d'Internet també), el mateix dia de Sant Joan en la seva emissió ens explicava com es fan aquestes estrelles, els colors, què s'ha de fer per no cremar-se en els correfocs...

Doncs bé, resulta que fer una estrella en el cel és tan fàcil com fer una estrella en petit que inclou els compostos químics que en contacte amb el foc de l'explosió donarà el color característic, i tot dins la bomba de dinamita que en esclatar s'escamparà pel cel...

http://www.tv3.cat/videos/855799/Piromusical-la-nit-del-foc

Maten les escoles la creativitat?La Carme m'ha enviat aquest video... és sobre una conferència de Sir Ken Robinson (videos TED (Ideas worth spreading)) on es parla de la importància de no tenir por d'expressar el que un pensa i de ser creatius. És una mica llarg però és força amè i a més pels que voleu reforçar l'anglès està molt bé perquè fins i tot jo que el tinc força verd ho entenc tot la mar de bé... (a no, que és que hi ha subtítols....) :-P.

Molt recomanable, de debò... val la pena :-)




Aquí teniu la video-conferència en dues parts:

A tots (o a quasi tots) ens agrada que ens donin un guió, anar-lo seguint, saber què cal fer... Quan ens donen unes pautes poc clares inicialment tot sembla una mica confós, però si a la vegada qui et dóna les pautes et suggereix que ho facis com tu vulguis assegurant que això no afectarà al resultat, inequivocament la teva creativitat ha de sortir per algun lloc... Quin pot ser aquest resultat? doncs un ventall força ampli de treballs, en grup o individuals, molt diferents entre ells, amb una mateixa finalitat: acabar fent una recristal·lització de sal de cuina a casa, i moltes altres finalitats "ocultes": treball en grup, creativitat, interdisciplinaritat...

Estic molt satisfeta del treball que han fet... us en poso dues mostres, i de pas, les recristal·litzacions que inicialment vam fer al laboratori de sulfat de coure i que van servir de base per fer el mateix procés a casa amb sal de cuina.

Aquesta ha estat una gran troballa: Wikimedia Commons és l'espai en múltiples idiomes, entre ells el català, que centralitza diferents projectes wiki alguns dels quals coneixiamolt bé com la Wikipèdia. Està relacionat també amb les llicències de Creative Commons.
També hi ha vídeos de ciències (l'objectiu final d'aquest post que m'ha portat a trobar tota aquesta informació) i altres múltiples projectes i aplicacions per compartir, com ara la imatge del dia que he enllaçat al menú lateral el video del dia (si accediu als enllaços podreu veure els anteriors.

Meta-Wiki - Coordination	Wikipedia - Encyclopedia	Wiktionary - Dictionary
Wikibooks - Textbooks	Wikisource - Sources	Wikiquote - Quotations
Wikispecies - Species	Wikinews - News	Wikiversity - Learning tools

Aquest és un recurs per marxar una mica dels videos del youtube. De fet acabo de veure al bloc del racó TIC un video que penjava d'aquest portal i el desconeixia. El tret distintiu és que aquí els videos en penjar-los conviden a afegir-hi els subtítols en altres llengües. El video en qüestió és aquest: