Un dia, en Frederic truca per telèfon mòbil a la Bruna, que viu en una caseta vora el mar, per advertir-la de quelcom que ha sentit... Mireu com es desenvolupa la història:

Frederic – Compte Bruna!! m’han dit que una ona de més de 6 metres és a punt de passar per la zona on tu vius!! La veus? Segur que ja la teniu a sobre!!

Bruna – Doncs no, no la veig enlloc, el mar està ben calmat.

Frederic – Com és que no la veus? Si és molt més gran que tu!

Bruna – Deu ser una ona electromagnètica "invisible".

Frederic – Una ona què?

Bruna – Una ona electromagnètica, aquesta que dius deu ser una ona de ràdio, segurament. El jovent del poble ha creat una emissora nova, potser és això el que has escoltat que passaria.

Frederic – Doncs ara que ho dius... sí que han dit alguna cosa com ara que el teu poble s’ompliria d’ones... potser ha estat una metàfora! No havia pensat que podien ser de ràdio! De totes maneres... tan gran és una ona de ràdio?

Bruna – Sí, pot fer d’uns quants metres a 1 km! Imagina’t una ona tan gran com un camp de futbol o un edifici molt alt. La particularitat és que no les veiem a simple vista. Algunes ones no les veiem però alguns sentits sí que les capten. L’oïda, per exemple, rep les ones de ràdio, i el tacte (la pell), nota el caliu dels rajos del sol, que també són ones, però més energètiques que les de ràdio. La vista es conforma en veure les ones lluminoses.

Frederic – I no fan mal si et passa per sobre una ona tan gran???

Bruna – Noooooo! No pateixis. Com més gran és l’ona, menys energia té (menys vibra).

Frederic – Les dels mòbils i les dels microones sí que deuen cremar-te, no?

Bruna – No, per aquest ordre, les ones menys energètiques són les de ràdio, després les microones (sí, sí, les dels microones de la cuina, i dels mòbils, que més o menys es troben en la zona de microones), les infraroges (com les que porten la informació dels comandaments a distància fins al televisor), les visibles (que ens permeten veure els colors que coneixem i tot el que veiem en rebotar les ones contra els objectes), les ultravioletes (UVA, UVB, UVC, com les làmpades de raig UVA que s’utilitzen en cosmètica per posar-se morens), els Raig X (que permeten fer radiografies) i els Raig Gamma (les ones més energètiques i més petites, mooooooolt petites, altament nocives, relacionades amb la radioactivitat i amb l’energia nuclear). Un dia et portaré dibuixos dels espectres electromagnètics i ho entendràs millor.
Frederic – Així... vols dir que estem envoltats d'ones gegants i petites, ones que no mullen, algunes molt grans i que no ens fan ni ens fan mal, i que estan contínuament al nostre voltant?

Bruna – Efectivament! i per sort, només en podem veure una part molt petita de totes aquetes ones, les que donen els colors! Sinó pararíem bojos. T'imagines? ara mateix tens ones de ràdio al voltant, ones del mòbil que segurament està connectat amb l'antena més propera que tingui, ones del comandament, ones visibles, rajos solars...

Frederic – Saps? ja estic una mica espès amb tantes ones.. crec que penjo el mòbil i vinc amb tu aquí a la platja a saltar ones... però de les que mullen de veritat!

Bruna – Molt bé! Però no t’oblidis de posar-te crema, eh? Els rajos solars contenen raigs UVA, UVB, i UVC. La crema fa que les ones UVB, i UVC, que són més perilloses i cremen més, no entrin a la pell... (són més petites com més perilloses són!)

Frederic – D’acord! Espera’m, que vindré a la velocitat de la llum, en un no res sóc aquí! Fins ara!