Jornades ITtWorld Edu. Barcelona, 7 i 8 de març de 2016.

Aquesta setmana es va celebrar a Barcelona la vuitena edició de les jornades ITWorldEdu organitzat per Clúster Edutech.

Les jornades ITWorld són un punt de trobada de professionals de l’ensenyament i de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació sobre innovació educativa sota el lema “Escoles Digitalment Competents” amb la intenció de mostrar les experiències educatives més innovadores com per exemple les experiències educatives amb dispositius mòbils, l’aprenentatge actiu a través de la programació i la robòtica i metodologies innovadores amb suport de les TIC.

L’institut va poder tenir-hi representació mitjançant professorat del centre per tal de conèixer i compartir aquestes experiències, assumint que una de les millors maneres per avançar és compartir el coneixement i aprendre de l’entorn.

Dins l’apartat d’innovacions metodològiques es va parlar de metodologies diverses com ara les basades en l’aprenentatge basat en projectes (ABP-PBL), la metodologia BYOD (Bring Your Own Device), la metodologia Flipped Classrom (o l’aula inversa: el que podem fer a casa ho fem a classe i el que podem fer a classe ho fem a casa), la Gamificació , el disseny de Portfolis o dossiers docents o d’aprenentatge que ens guiïn durant tot el procés d’aprenentatge, l’impuls de les STEM (science, Technology, Engineering, Mathematics), o el projecte TICa’t... totes elles il·lustrades amb experiències reals en centres educatius.

Algunes idees bàsiques per treballar competències diverses amb la realització d’aquest tipus d’activitats i metodologies van ser les següents:

“S'han de veure les competències com un factor de canvi, un desenvolupament professional"
“Els alumnes participen dissenyant el joc”
“Hem d’escoltar els alumnes, de vegades les seves propostes van molt més enllà del que nosaltres preveiem”
“Si s’equivoquen en els plantejaments no és dolent. Es pot aprendre dels errors” 
“Molts cops cal aprendre paral.lelament amb els alumnes sobre algunes eines per fer ús d'unes eines i materials que també desconeixem. Ells descobreixen funcionalitats que potser a nosaltres se’ns escapen de les mans, evolucionen en funció de les capacitats.”
“Cal reorganitzar espais, recursos, redistribuir el professorat”
“ Sobretot, comuniqueu-vos!” replantejar-se per què les avaluacions han de ser basades en exàmens, per què no avaluar per tasques fetes en grup.
“Quan falla alguna cosa en un quiròfan no hem d'anar a veure per què no funciona el wifi”
“La Tecnologia ha de ser transparent: manteniment zero: el mestre ha de fer el que ha de fer, no arreglar màquines”
“Cal identificar les bones pràctiques amb els alumnes: quines són les activitats TIC estrella? Preguntar als alumnes: “si fossis professor quines eines utilitzaries?”

La conferència de clausura va anar a càrrec de l’escriptor, pedagog i filòsof José Antonio Marina, qui ens va parlar que cal educar per a un entorn VUCA : un entorn canvia ràpidament, dominat per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat. José Antoni Marina afegia:
“Si volem treballar amb realitat augmentada hem de potenciar la intel·ligència augmentada”
"Què fem amb totes les modes? quines destreses hem de potenciar? quins conceptes?"
"Hem de pensar que 47% de les feines estan automatitzades. Eduquem per a llocs de treball que potser encara no existeixen."
“L'educació ens ha d'ensenyar a jugar amb les cartes que tenim"
i entre moltes altres afirmacions ben contundents afegia: "el talent, és la intel·ligència en acció".


Un bon resum de les imatges sobre les jornades, enllaços a recursos i experiències i idees generals de les jornades pot trobar-se a twitter sota l’etiqueta #ITWordlEdu8


Un recull d'enllaços i experiències el podreu trobar també agrupat en aquest symbaloo.







| edit post

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Climate_Orbiter

La Mars Climate Orbiter (MQO) va ser una sonda de la NASA llançada des Cap Canaveral el dia 11 de desembre de 1998 per un coet Delta II 7425 i va arribar a Mart el 23 de setembre de 1999, després d'un viatge de 9 mesos i mig. Aquesta missió va ser anteriorment denominada Mars Surveyor '98 Orbiter .

Concepció artística de la Mars Climate Orbiter.

Era la segona nau espacial del programa Mars Surveyor '98 , l'altra nau era la Mars Polar Lander.
Les dues sondes van ser llançades per separat, encara que formaven una única missió amb la finalitat d'estudiar el clima de Mart. L'objectiu principal era estudiar les variables atmosfèriques, com a complement a les missions Mars Global Surveyor i Mars Exploration Rover, amb preocupacions més geològiques. Havien estudiar el aigua i el diòxid de carboni, entendre com s'acumulen, la seva interacció entre l'atmosfera i la superfície, i obtenir evidències de com va ser el passat climàtic i com serà el seu futur.

La missió estava programada per durar un any marcià, equivalent a aproximadament dos anys terrestres. A part de la seva missió científica, la MCO també anava a servir de relé per a la transmissió de dades cap a la Terra per a la Mars Polar Lander que havia posar-se en la superfície marciana pocs dies abans d'arribar a Mart, el 3 de desembre de 1999 i també per als Mars Exploration Rover.

La Mars Climate Orbiter es va destruir a causa d'un error de navegació, consistent en què l'equip de control a la Terra feia ús del Sistema Anglosaxó d'Unitats per calcular els paràmetres d'inserció i va enviar les dades a la nau, que realitzava els càlculs amb el sistema mètric decimal. Així, cada encesa dels motors hauria modificat la velocitat de la sonda d'una manera no prevista i després de mesos de vol l'error s'havia anat acumulant. Durant els últims dies de vol, conforme la gravetat de Mart tenia una creixent influència, es va observar que la sonda s'apartava cada vegada més de la trajectòria prevista i s'apropava més i més al planeta, cosa que hauria estat impossible si s'haguessin tingut en compte bé tots els factors. Finalment la sonda va passar sobre Mart a només 57 km d'altura, en lloc dels 140-150 previstos, quedant destruïda per la fricció amb l'atmosfera del planeta.
Segons la revista IEEE Spectrum la fallada té arrels en la pròpia gestió de seguretat, ja que durant mesos els controladors es van adonar que hi havia alguna cosa anòmal amb la trajectòria de la sonda, que requeria més correccions de les habituals. Els controladors van intentar obrir una investigació sobre això, que hauria estat rebutjada pels responsables del projecte. Per la seva banda, els gerents es van excusar afirmant que no havien rebut una sol·licitud formal d'investigació. També es diu que va ser un error de conversió de milles angleses a quilòmetres. Si és així, el fracàs d'aquesta missió es va deure a un error humà realment lamentable.
La nau

La nau tenia forma de caixa, construïda d'alumini de niu d'abella. La nau mesura 2,1 m d'alçada i 1,6 m de llarg. La nau té doble mòdul, un equipament i un altre de propulsió. El mòdul d'equipament es munta a la part superior i conté els equips electrònics, a la part exterior es munta els experiments, l'antena UHF, la caixa de la bateria, i les càmeres de estrelles. El mòdul de propulsió es munta a la part inferior i conté els sistemes de propulsió, amb motors i tancs de combustible. A més es munta també una antena parabòlica d'alt guany de 1,3 m de diàmetre, i els panells solars amb una superfície de 11m2, muntada a la part exterior de la nave. La nau pesa en el llançament 629kg, dels quals 338kg és de propel·lent (gas propulsor), i només la nau 338kg.


Per obtenir electricitat, es va usar 3 panells solars, cadascun amb 5,5 m de llarg, i junts 11m, amb cèl·lules de arseniür de gal·li, i podien generar 1000W a la Terra i 500W en Mart. L’electricitat anava acumulada en una bateria de NiH2 per al seu ús en la foscor i càrregues de màxima potència. La propulsió feia servir un motor principal de 640N, 4 motors de 22,4 N i 5 de 0,9 N per a l’actitud. El dipòsit de propel·lent era hidrazina (N2H4) i tetròxid de dinitrogen (N2O4) amb una massa de 338kg. .El control de temperatura es va aconseguir de forma passiva mitjançant l'ús de persianes per controlar la temperatura interna, revestiments Kapton tèrmics, multi-mantes aïllants, pintura, i radiadors. La nau aquesta estabilitzada en tres eixos de 1,5 mrad per 1 si 3 mrad per 3s.


El control d'actitud es va determinar usant 2 càmeres d'estrelles, amb un catàleg d'estrelles, sensors de Sol, rodes de reacció, i una unitat de mesura inercial. Les telecomunicacions es feien en banda X, usant un transponedor Cassini, un amplificador d'estat sòlid de 15W.Los components d'aquest sistema usava una antena parabòlica d'alt guany de 1,3 m de diàmetre, una antena de mitja guany per transmetre i una altra de baixa guany per recepció .Un antena UHF de 10W s'usa per les comunicacions amb el Mars Polar Lander en doble via. El control de la nau es feia mitjançant l'ús d'un processador RAD6000 de 32 bits, utilitzant més targetes electròniques (C & DH), també s'usa un programari de vol amb nombroses aplicacions, i soluciona , comprimeix, etc. La memòria interna de la nau és de 128MB per a emmagatzematge de dades.

Qüestions

1. Per què la Mars Climate es va desviar de la ruta prevista?

2. Quin va ser el motiu pel qual la Mars Climate finalment va quedar destruïda?

3. Problema d’Unitats: El dia 7 d’agost de 2013 un grup de tècnics especialitzats en la nau Curiosity celebra que la nau fa un any que va aterrar amb èxit a Mart. Durant aquest temps ha recorregut una distància aproximada d’1,7 km, però ells no mesuren en km sinó en milles.

a. Quantes milles ha recorregut la Curiosity en un any? I quantes llegües? (1 milla equival, arrodonint les unitats, a 1,6 km i 1 llegua són tres milles)

b. Per celebrar l’aniversari de l’arribada de la nau Curiosity a Mart el grup de tècnics se’n va a una terrassa d’un bar i demana 12 pintes, Una pinta (pt) als EUA equival a 550, 6 mL i a UK una pinta equival a 568,2 mL. Quants galons estaran demanant-li al cambrer? Tingues en compte que el cambrer pot ser americà o anglès i que un galó equival a 4 quarts o, el que és el mateix, 8 pintes. Si valgués el mateix una pinta anglesa que una pinta americana, on surt més a compte prendre cervesa per part del client? A Londres o a Nova York?

[Document imprimible]: Lectures científiques: la Mars Climate Orbiter i la importància dels sistemes d'unitats

(Edició: 07/08/13)


| edit post

A tots ens passa: tenim mòbils amb facilitat d'accés a Internet, el wifi a casa, a la feina, on sigui... i tots hem vist imatges com aquestes o nosaltres mateixos n'hem estat els intèrprets, i ens sap greu, sobretot, veure-ho en grups de jovent, que podrien estar fent el que sempre s'havia fet: parlar de tot, de res o en parelles que estan sopant en un restaurant, i teòricament haurien d'estar festejant i li estan explicant ves a saber què a ves a saber qui pel whatsapp.

És aquest el millor camí per estar "connectat" amb el món? d'entrada sembla que no, perquè tot i poder així estar-ne així de connectat amb el món, la gent que t'acompanya físicament es pot sentir ignorada (si no està ignorant-te també a tu!), i el cas és que aquesta gent també forma part del nostre petit món i acabem per desatendre-la o deixar de gaudir-la en favor d'altres persones o situacions que potser poden esperar. Segurament tots en som culpables perquè en part ens hem deixat absorbir per la societat... però com sempre, les grans empreses i el consumisme també ens han "colat" el que han volgut: ens han facilitat el fet de poder compartir-ho tot, ens han inculcat la idea que s'ha de dir i explicar tot ara i aquí: el que veus, el que penses, el que fas... twitter, facebook, instagram, whatsapp... i qualsevol altra tipus de xarxa social.. la tenim a l'abast i en pocs segons ens podem comunicar amb gent que ens és propera, però també amb altra gent que no ho són tant.. Tots estem d'acord que aquestes eines ens han ajudat a poder recuperar el fil o estar més en contacte amb gent amb qui abans potser alguns ens havíem escrit per correu convencional i després e-mail o directament hi havíem perdut el contacte... però... en què ens estem equivocant? serem capaços de trobar l'equilibri?

Bé, doncs ahir casualment vaig saber com s'anomena "socialment" aquest fenomen: Phubbing.
PHU: Phone (telèfon) BBING: Snubbing (desairar... desatendre)
I, de fet, una mica és igual com s'anomeni, però saber-ne el nom serveix prquè al posar-ho així en qualsevol cercador d'imatges, o de vídeos pugueu trobar-ne moltes més que les que jo he anat recollint d'un temps cap aquí al respecte.

L'article que en parla que és el que vaig llegir ahir, és aquest:
http://www.recursosdeautoayuda.com/phubbing-el-arte-de-importarte-una-mierda-a-quien-tengas-al-lado/

Phubbing: el arte de importarte una mierda a quien tengas al lado


I aquest altre vídeo que també en parla és prou interessant també:



Aquestes són les altres imatges que havia anat guardant, que en algun moment o altre em van cridar l'atenció... les posaré aquí per saber que són aquí al bloc i trobar-les fàcilment.












Podeu clicar aquí per veure'n moltes més...: phubbing en imatges



| edit post

Al curs del Grup de Treball de Materials Digitals hem posat en pràctica una eina nova: MentorMob EDU (MentorMob Register).
Ens pot servir per a fer agrupacions d'enllaços d'un tema d'interès en concret per tal d'agrupar-los en un embed més o menys com aquest:

Create your own Playlist on MentorMob!



Per posar-ho en pràctica he fet un recull de webs de l'institut anomenat "NARCÍS ENLLAÇOS: Projectes, Matèries, Bones Pràctiques Educatives" on hi ha les webs més interessants relacionades amb el centre, pàgines dels departaments, recursos i material de professors del centre...

També s'hi pot accedir directament des de la primera pàgina (en aquest cas, Narcís Notícies), i després amb el botó NEXT anar-les visualitzant totes.

http://www.mentormob.com/learn/i/narcs-enllaos-projectes-matries-bones-prctiques-educatives/



Bé.. ho he penjat més que res perquè havia de fer un embed per veure com quedava un cop ho poses en una web o bloc... i ara ja ho podré penjar a la web del grup de treball del Curs de Formació de Materials Digitals... cada sessió aprenem moltes coses noves!



| edit post



Aquests dies estic fent neteja d'apunts, preparacions de classes i arxivadors... anava a tirar un full mig escrit en boli i en llapis amb l'explicació dels sistemes d'unitats i les conversions de mesures com les polzades, els peus, les iardes, les milles.... sí, sí, són coses que fàcilment es poden trobar a internet, però també són aquelles coses que m'agrada tenir a mà i saber que les trobaré aquí al bloc. 


Sobre els sistemes d'unitats se'n parla extensament a l'enllaç de la viquipèdia en català accedint a cada un dels sistemes... http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_d'unitats, però què és un sistema d'unitats? 

Els sistemes d'unitats: són conjunts d'unitats de mesura relacionades entre elles i a partir de les quals en deriven unes altres. Hi ha el Sistema Internacional d'Unitats (SI), que és el sistema més utilitzat; el Sistema mètric decimal: primer sistema unificat de mesures; el Sistema CGS en el qual les unitats bàsiques són el centímetre, el gram i el segon; el Sistema natural el qual les unitats s'escullen de tal manera que certes constants físiques valguin exactament 1, el Sistema tècnic d'unitats: derivat del sistema mètric. Actualment en desús; i el Sistema anglosaxó o sistema imperial: utilitzat pels països anglosaxons incloent els estats units.

I... per què és important utilitzar adequadament les unitats de mesura? mireu, hi ha un enllaç que també explica un exemple curiós, i ara que avui tot just fa un any que el Curiosity va arribar a Mart, mireu què li va passar a la "Mars Climate Orbiter":

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mars_Climate_Orbiter 
"La Mars Climate Orbiter (MQO) va ser una sonda de la NASA llançada des Cap Canaveral el 11 de desembre de 1998 per un coet Delta II 7425 i va arribar a Mart el 23 de setembre de 1999, després d'un viatge de 9 mesos i mig. Aquesta missió va ser anteriorment denominada Mars Surveyor '98 Orbiter [...] La Mars Climate Orbiter es va destruir a causa d'un error de navegació, consistent en què l'equip de control a la Terra feia ús del Sistema Anglosaxó d'Unitats per calcular els paràmetres d'inserció i va enviar les dades a la nau, que realitzava els càlculs amb el sistema mètric decimal. Així, cada encesa dels motors hauria modificat la velocitat de la sonda d'una manera no prevista i després de mesos de vol l'error s'havia anat acumulant. Durant els últims dies de vol, conforme la gravetat de Mart tenia una creixent influència, es va observar que la sonda s'apartava cada vegada més de la trajectòria prevista i s'apropava més i més al planeta, cosa que hauria estat impossible si s'haguessin tingut en compte bé tots els factors. Finalment la sonda va passar sobre Mart a només 57 km d'altura, en lloc dels 140-150 previstos, quedant destruïda per la fricció amb l'atmosfera del planeta."

Les mesures que s'utilitzen es descriuen perfectament en una taula a la web següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Unitats_de_mesura_dels_Estats_Units

UnitatDivisionsEquivalència en el SI
Internacionals
punt tipogràfic (p)352,777778 µm
pica (P̸)12 p4,233333 mm
polzada (in) (inch)6 P̸2,54 cm
peu (ft) (foot)12 in0,3048 m
iarda (yd) = 3 ft3 ft0,9144 m
milla (mi) = 1760 yd5,280 ft o 1,760 yd1,609344 km
US Survey
link (li)3350 ft o 7,92 in0,2012 m
peu (surveyfoot (ft)12003937 m0,30480061 m
rod (rd)25 li o 16,5 ft5,02921 m
chain (ch)4 rd20,11684 m
furlong (fur)10 ch201,1684 m
milla (survey) (mi)8 fur1,609347 km
llegua (lea)3 mi4,828042 km
Nàutiques internacionals
fathom (ftm)2 yd1,8288 m
cable (cb)120 ftm o 1,091 fur219,456 m
milla nàutica (NM o nmi)8.439 cb o 1,151 mi1,852 km
Les magnituds en negreta són relacions exactes

Curiositats: la unitat que equival al polze, no es d'ample, sinó... déu ni do quin polze seria! Es compta de llarg... però un peu sí que pot fer de llarg uns 30 cm, oi?  La novel·la de Jules Verne: 20000 llegües de viatge submarí implica que el submarí havia de fer 96560 km. Una braça (mar) = 6 ft = 72 in = 1,83 m. Per les àrees, una polzada quadrada seria una sq in (square inch)

Aquestes unitats es corresponen a les que jo tenia apuntades en bolígraf en uns apunts del 2008 que suposo que mai més tornaria a mirar si no era per revisar si els tirava o no... allí hi tinc escrites algunes controvèrsies entre les equivalències del sistema dominant en terres de parla anglesa...  anglesos i americans no es van posar del tot d'acord:

1 pinta (pt) a EUA equival a 550,6 mL, i a UK serien 568,2 mL (si valen el mateix... ja sabeu on és millor demanar una cervesa!)

1 quart (qt) = 2 pintes... i per extensió, als EUA et donaran 1,101L per cada 1,136 L que et serveixin a UK.

1 galó (gal) = 4 quarts = 8 pintes... no... no... això ja és massa! no demaneu cap galó de cervesa ni als estats units ni al regne unit.. no recordaríeu ni per què hi heu anat a parar ;-)
Més informació:

Convertidor de polzades en pantalles de LCD, LED o PLASMA:  http://www.deperu.com/dimensiones-tv-lcd/calculadora-por-pantalla.php

Convertidors d'unitats: http://cienciaitecnologies.blogspot.com.es/search?q=convertidors
En català: http://www.convertworld.com/ca/
En castellà: http://www.metric-conversions.org/es/

El katal i altres novetats sobre el sistema internacional d'unitats: http://experimentaciolliure.wordpress.com/2012/04/25/el-katal-i-altres-novetats-en-el-sistema-internacional-dunitats/

| edit post