Cada any, en un moment o altre del curs, m'agrada explicar què representen les E's de les etiquetes que apareixen en els embolcalls dels aliments. De fet, la sessió en sí, la faig perquè els alumnes sàpiguen interpretar la composició nutricional que apareix en els productes alimentaris, líquids o sòlids i puguin analitzar de manera crítica el que compren, i el seus continguts en glúcids (sucres, carbohidrats o hidrats de carboni), lípids (greixos), proteïnes, vitamines, sals minerals, additius, etc. 

És en aquest moment, quan parlem dels additius, quan apareix, invariablement, el meu additiu preferit: l'E-120, un colorant natural present, per exemple, en xiclets i múltiples llaminadures de color vermell, així com en el pinta-llavis (rojo carmín). Aquest colorant és el carmí, àcid càrmic o també anomenat cotxinilla (cochinilla, en castellà). 

El moment més graciós de l'explicació és veure les cares que fan quan, projectant la cerca sobre la pissarra digital o la pantalla, en un buscador qualsevol d'internet escrius: "cochinilla". Estaria bé posar-vos jo mateixa aquí la imatge, però per fer-ho més "divertit", deixo a les vostres mans que feu el mateix. S'esperen comentaris o onomatopèies. El so que expressen els alumnes en saber què és allò que li dóna un color tan atractiu a les llaminadures, és invariablement sempre el mateix. Els passen les ganes de menjar xiclets durant uns dies (però no patiu, després en tornen a menjar, comprovat científicament). ;-)

A la pàgina http://www.aditivosalimentarios.com/ es poden trobar les interpretacions i descripcions de moltíssims dels additius indicats a les etiquetes com E-150, E-330, etc. És fàcil trobar E's en les etiquetes de begudes refrescants (sobretot lights i "zero"), i també en moltes llaminadures, com a potenciadors del sabor, colorants, acidulants, etc.